Ahir va ser el torn d’Artur Mas, que va ser proclamat candidat de CiU a la Generalitat durant el Consell Nacional conjunt que el va ratificar per aclamació. És la demostració que, teòricament a nou mesos vista de les eleccions catalanes, els partits van posicionant els seus líders per no perdre possibilitats respecte la resta d’adversaris. El cap de l’oposició ho tornarà a intentar per tercera vegada, amb tot el que això pot significar després de dues victòries electorals però sense èxit pels pactes del tripartit. Tota aquesta rivalitat política que s’enceta amb el 2010 amb el ferm objectiu d’aconseguir el poder a finals d’any, també genera un desgast al país en un moment de desaccelaració econòmica com l’actual que es pot considerar un luxe. I el 2011 les municipals i el 2012, les generals.

És lícit que la cursa electoral s’avanci molt abans de temps per la gran quantitat d’interessos que hi ha joc, però tots els partits haurien d’establir una mena de mecanismes per situar uns límits i no rivalitzar en excés, i per no saturar encara més els ciutadans molt abans de començar la campanya. La desafecció ciutadana fa massa temps que existeix i és un càstig generalitzat mentre que el deute de les llistes obertes i el finançament dels partits continua sent una utopia. Veure’m si la realpolitik predomina davant la gran segmentació del catalanisme en una nació sense estat.

Música / Un tros de fang # Mishima