Arxiu d'etiquetes: Artur Mas

Retallades amb IVA (Idees, Valors i Actituds)

Sabíem que seria difícil, molt, però cal reclamar integritat i convicció al govern català en les retallades públiques. Després de sis mesos d’arribar a la Generalitat, Convergència ha de fer front a rebaixa pressupostària per la crisi. És més, Artur Mas, com a candidat, n’era conscient durant la campanya, tot i les previsions d’una àmplia victòria electoral. Però ara és l’hora de la veritat. I “tocar” l’administració significa valentia i prioritzar (l’educació i la sanitat haurien de ser intocables). D’acord que la crisi s’emmarca dins d’un escenari i tenim el gran handicap de continuar supeditats al govern espanyol, però cal afrontar aquest escenari retallant per on toca. I prioritzant uns objectius d’eficiència i bon funcionament per molt que passar la tisorada tingui un preu.

Ja sabem que la crisi ha servit per ressaltar allò que no funciona en un model econòmic -no som prou productius i tenim els serveis saturats-, producte també del canvi de paradigma de l’era digital, però existeix l’evidència de canvi i veure com qui governa aposta per la paraula IVA (Idees, Valors i Actituds) per trobar les solucions necessàries per afrontar aquest mal cicle. Paraules i fets. L’empresa privada ja fa cinc anys que pateix aquest escenari i ara és l’hora de l’administració pública. No serà fàcil, ja se sabia, però cal actuar i retallar pensant més en les necessitats que no l’statu quo funcionarial. Amb transparència. I, per tant, no és qüestió d’un 5% menys de les nòmines sinó la fermesa d’afrontar el camí de l’excel·lència a base d’IVA.

Ovidi: “Parlar de democràcia i fer callar el poble és una farsa. Parlar d’humanisme i negar als homes és una mentida.”

El President, en un Air Force One

Artur Mas va viatjar en classe turista en l’avió que el va traslladar a Madrid per a la reunió amb Zapatero. I així ha anunciat que ho farà, mentre sigui president, en els trajectes de menys de 3 hores. També ha anat en alguna ocasió a dinar amb els seus col·laboradors en un restaurant de menjar ràpid. Em sembla una decisió important la de voler donar exemple amb el fons i les formes abans del pla global imminent que s’està preparant en tots els fronts per combatre la crisi. D’entrada, l’exemple és elogiant. Però per altra part, també em sembla necessari que el President viatgi com mereix i tingui els privilegis que hauria de tenir com a màxim representat de Catalunya. Tant de bo pogués fer-ho en un Air Force One! I tenir un dinar-reunió com cal i amb bones estovalles! O si cal, els presidents de Catalunya haurien de residir en una casa a la zona alta de Barcelona i la tenir la vida que requereix el càrrec.

Malgrat la crisi i la retallada funcionarial, Artur Mas s’hauria de permetre aquestes comoditats sense que ningú posés en dubte la seva integritat ni una voluntat d’ostentació. O a partir d’ara només ho podran fer els grans executius, banquers o magnats? I al mateix temps, tan de bo Catalunya es pogués comparar a les grans nacions del món en la categoria de la logística al servei dels Cap d’Estat. Voldria dir que hem arribat molt més lluny que considerar-nos legalment una comunitat més de l’Estat espanyol dins el marc ja caducat del “café para todos”.

Burton G. Malkiel: “Els estats comptables d’una empresa es poden comparar a un biquini: el que revelen és interessant, però el que amaguen és vital.”

L’equip d’Artur Mas: 4 + 2 + 5

Artur Mas ja té l’equip fet amb onze consellers que vindrien a definir com si d’un equip de futbol es tractés i ell fos Pep Guardiola a la banqueta del Barça. De moment, el nou president de la Generalitat (amb web renovat) ha complert amb els seus objectius: reduir les conselleries de 14 a 11 en sintonia amb els temps actuals de crisi i que deixava per al final l’anunci dels noms. Durant la campanya, el líder de CiU va proclamar que volia formar el govern dels millors, un avís clarament cap a la meritocràcia més que la grisor interna que en ocasions mostren els mercenaris de partit. Peró és clar, són els qui més treballen per esperar aquest moment. I vistos els noms de l’executiu, Mas ha estat valent: 5 independents, 4 de Convergència i 2 d’Unió. El President vol apostar a cartes guanyadores, per això sacrifica el pes del partit -amb el desgast que això li pot comportar-, i amb un nom que ha de ser la referència d’aquest díficil període 2010-2014: Andreu Mas-Colell. Un ideòleg del món universitari que és elogiat per a molts i que serà l’home fort de la conselleria de més pes: Economia, Finances i Universitat.

El nom de Ferran Mascarell no trobo que sigui un gran sorpresa. Des de feia tres anys que la Fundació CatDem, a través d’Agustí Colomines, s’havien teixit vincles d’apropament. I feia mesos que s’especulava que podria ser el conseller de Cultura en el cas que Mas aconseguís una victòria àmplia. Al final, s’ha confirmat l’ambició de Mas de fer un govern transversal, de noms més que de guàrdia pretoriana, i preparat per superar el sotrac de la crisi sense els gairebé 90 dies de rigor degut les urgències de les turbulències producte de la globalització (cal recordar que l’etapa Montilla només va tenir un canvi en 4 anys: Ausàs per Puigcercós). L’autoexigència, de moment, comença pel mateix president i la seva primera condició governamental: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”.

Música / Streets Of Your Town # The Go-Betweens  

Pressional d’un objectiu: Mas President

David Madí ha anunciat avui que deixa la política i que torna a l’activitat privada. De la mateixa manera que Artur Mas, a la tercera, ha aconseguit ser el president de la Generalitat, Madí ha posat fi a la seva etapa a Convergència. L’estratega de CDC i home de confiança de Mas, ha estat fidel a la seva declaració de principis: abandonaria el partit quan aconseguís que Mas fos President. Feina feta i missió acabada com a director de campanyes electorals. L’evidència de com si fos un killer contractat per a una missió especial.

En aquest període, Madí ha estat un professional de llums i ombres però malgrat les crítiques internes i externes, ha sabut guanyar-se la confiança del nucli dur actual de Convergència. Té el mèrit d’haver aguantat durant la travessa del desert i, en ocasions, se l’ha deixat massa sol, ja que producte del seu caràcter no ha tingut el suport d’aquells que presumien de córrer davant dels grisos sinó de les noves generacions de la cúpula. I respecte els objectius: tres victòries electorals, però fins a la tercera no ha aconseguit l’objectiu.

Amb el mateix Madí se’n va un perfil tecnòcrata de la política catalana, un retrat robot dels que volen estar a l’aparell i controlar l’staff amb la màxima professionalitat. I amb la fredor de com si fos una empresa en la qual toqués rendir comptes i comptes, i deixar les emocions als protagonistes. Així ha interpretat la política i així n’ha deixat mostres d’un tarannà més anglasaxó. D’aquell de més de fulls de càlcul que de micròfons. Agradés o no. Agradi o no. Però ha sabur posat un bon punt i final a la seva trajectòria, amb el regust d’una victòria i amb una decisió d’aquelles que tant costa trobar a la política catalana. D’aquí als elogis. I la necessària regeneració.

Música / If You Leave # Nada Surf

Mas president i a la tercera cau el Tripartit

Les deu valoracions que vaig enviar a Twitter durant la nit electoral com a seguiment de les eleccions catalanes del 28-N. Ara és el moment de l’anàlisi i les reflexions, però vistos els resultats, s’han complert força els pronòstics, tot i que s’han accentuat dos posicions: la davallada del lideratge de Puigcercós a Esquerra i, per contra, l’entrada de Laporta a la política catalana (en els mítings de SI proclamaven que ERC “anava lent”). Mas fa bons els pronòstics a la tercera, dilapida el Tripartit, i fa tornar Convergència set anys després. Ha fet una campanya sòlida, seriosa i solvent, i conscient del mal moment econòmic, ha preferit deixar-se de proclames al vent. I està molt clar que haver defensat tan malament l’obra de govern ha enterrat el llegat del Tripartit i, després, el Pacte de l’Entesa. I mentrestant, la dreta espanyola a Catalunya avança amb solvència i ja és una realitat el fracàs de Reagrupament amb Carretero i l’atreviment de la Nebrera.

Valoració 10: Mas ho aconsegueix a la tercera i CiU torna 7 anys després. Arriba en un mal cicle econòmic però el país l’ha reclamat.

Valoració 9: Laporta és l’altre gran guanyador de la nit. Sense programa i en 4 mesos, ha obtingut 4 escons. Gran avís de futur!

Valoració 8: Es confirma la mala defensa del Tripartit en la gestió de l’obra de govern per mantenir les esquerres al poder.

Valoració 7: Lamentablement, el que ha aconseguit Cidadanos té mèrit. Ningú volia, però continuen amb 3.

Valoració 6: Puigcercós admet la gran patacada però no tira la tovallola com Montilla.

Valoració 5: Tal com s’havia especulat en les enquestes, Montilla obre la porta de la successió a la favorita: Montserrat Tura.

Valoració 4: Com pot ser que després de la manifestació del 10-J l’independentisme perdi +- 10 escons!

Valoració 3: Valoració 3: Zapatero, com Houston, té un problema a Catalunya si es valora en clau espanyola.

Valoració 2: Esquerra pateix una davallada històrica per desmèrits propis. Arraconar el Carotisme ha tingut un preu molt alt.

Valoració 1: Suposo que el PP recull els efectes de “La Roja” per passar de 14 a +- 19.

Música / Human # The Killers

L’Artur Mas guanyador i perdedor

[YouTube]u5YYS5_WA-c[/YouTube]

Dinar a Barcelona convocat pel tàndem Convergència i el grup Absolut Mas. El motiu: convocar persones de diferents àmbits però amb la temàtica 2.0 per dialogar amb Artur Mas. Tres eixos són els grans protagonistes de la trobada amb una vintena de comensals: la identitat, el finançament i la crisi. De fet, seran les tres temàtiques de la campanya electoral que comença dijous. Veig a Mas amb ganes d’agradar però el refredat li fa passar males jugades. A la pared de la sala, alguns quadres de l’interior del Palau de la Música que em fan pensar que “si les pareds del Palau parlessin…”. Justícia, sisplau! Venen temps difícils -ho recalca-, d’esforç, sacrifici, però de confiar en Catalunya, i el gran objectiu de reactivar el país quan l’economia “és plana”.

En la distància curta Mas intenta oferir una imatge que es vol basar en la realitat actual, poques proclames al vent i amb l’afegit d’afrontar l’hora de la veritat sense deixar-se du pels bons resultats de les enquestes. Torna a ser el favorit. De moment, són dues victòries en les eleccions del 2003 i 2006 però el pactes de les esquerres l’ha fet passar a l’oposició. Ha fet la travessa del desert, se’l veu reflexiu i és conscient que és la seva última oportunitat: d’aquí aquest vídeo. Ofereix un perfil de ser el Mas de sempre però aquesta vegada David Madí no ha volgut passar a l’atac i ha plantificat una campanya basada en l’esperit de les doc sessions i la plataforma dels cativistes.

Abans del dinar, vaig felicitar Vicent Partal pel quinzè aniversari de Vilaweb i Edy Kelele em va anunciar el llibre que estan preparant a Click! Art Foto sobre les vivències diàries del candidat perquè, si Mas és president, s’acabi convertit en un libre retrat electoral a l’estil dels que habitualment s’editen als Estats Units. Desitjo sort a l’Eddy per a aquests dies que gairebé conviurà amb el candidat.

Música / Backstreet Lovers # The Crookers

Vuit mesos de precampanya

Ahir va ser el torn d’Artur Mas, que va ser proclamat candidat de CiU a la Generalitat durant el Consell Nacional conjunt que el va ratificar per aclamació. És la demostració que, teòricament a nou mesos vista de les eleccions catalanes, els partits van posicionant els seus líders per no perdre possibilitats respecte la resta d’adversaris. El cap de l’oposició ho tornarà a intentar per tercera vegada, amb tot el que això pot significar després de dues victòries electorals però sense èxit pels pactes del tripartit. Tota aquesta rivalitat política que s’enceta amb el 2010 amb el ferm objectiu d’aconseguir el poder a finals d’any, també genera un desgast al país en un moment de desaccelaració econòmica com l’actual que es pot considerar un luxe. I el 2011 les municipals i el 2012, les generals.

És lícit que la cursa electoral s’avanci molt abans de temps per la gran quantitat d’interessos que hi ha joc, però tots els partits haurien d’establir una mena de mecanismes per situar uns límits i no rivalitzar en excés, i per no saturar encara més els ciutadans molt abans de començar la campanya. La desafecció ciutadana fa massa temps que existeix i és un càstig generalitzat mentre que el deute de les llistes obertes i el finançament dels partits continua sent una utopia. Veure’m si la realpolitik predomina davant la gran segmentació del catalanisme en una nació sense estat.

Música / Un tros de fang # Mishima