Arxiu d'etiquetes: Crisi

Salut, en crisi, però amb vocació i professionalitat

És només un cas. Un petit exemple anectdotari. Però em serveix de referència per tenir la sensació de gratitut i esperança. I és que no he observat diferències en relació altres anys previs a la crisi respecte l’atenció hospitalària, en aquest cas el parc Martí i Julià. Malgrat les retallades, la pèrdua de pressupost i el desànim col·lectiu global, he vist aquests dies el mateix esperit de vocació de servei i la professionalitat habitual. I és lloable, molt! Un mena d’antídot als prejudicis i desconfiances. Aquesta actitud dels professionals és el millor símptoma per a pacients i familiars que utilitzen els serveis públics. I encoratjador si pensem en els futurs pacients i acompanyants.

Som una societat avançada, amb una qualitat de serveis heretada, que hem de continuar tenint encara que la recessió ens obligui a adoptar canvis de models i transformacions socials. És lògic que existeixin les queixes i reivindicacions del sistema perquè no es perdi la qualitat en la salut, els llocs de treball, els equipaments i les habitacions. Per això, el clam no hauria de ser un altre que el de “protegir” un sector que és el pilar de qualsevol societat, com l’educació i la justícia, que a més haurien de ser infranquejables a les temptacions dels governants. I amb copagament o sense. Hi ha massa generacions que van lluitar, treballar i sacrificar-se per tenir uns serveis públics dignes i de qualitat. Aquesta crisi, ells precisament, són els qui menys l’haurien de pagar ara, ja que ho han fet sempre.

Arthur Schopenhauer: “La salut no ho és tot però sense ella, tota la resta no és res.”

Retallades amb IVA (Idees, Valors i Actituds)

Sabíem que seria difícil, molt, però cal reclamar integritat i convicció al govern català en les retallades públiques. Després de sis mesos d’arribar a la Generalitat, Convergència ha de fer front a rebaixa pressupostària per la crisi. És més, Artur Mas, com a candidat, n’era conscient durant la campanya, tot i les previsions d’una àmplia victòria electoral. Però ara és l’hora de la veritat. I “tocar” l’administració significa valentia i prioritzar (l’educació i la sanitat haurien de ser intocables). D’acord que la crisi s’emmarca dins d’un escenari i tenim el gran handicap de continuar supeditats al govern espanyol, però cal afrontar aquest escenari retallant per on toca. I prioritzant uns objectius d’eficiència i bon funcionament per molt que passar la tisorada tingui un preu.

Ja sabem que la crisi ha servit per ressaltar allò que no funciona en un model econòmic -no som prou productius i tenim els serveis saturats-, producte també del canvi de paradigma de l’era digital, però existeix l’evidència de canvi i veure com qui governa aposta per la paraula IVA (Idees, Valors i Actituds) per trobar les solucions necessàries per afrontar aquest mal cicle. Paraules i fets. L’empresa privada ja fa cinc anys que pateix aquest escenari i ara és l’hora de l’administració pública. No serà fàcil, ja se sabia, però cal actuar i retallar pensant més en les necessitats que no l’statu quo funcionarial. Amb transparència. I, per tant, no és qüestió d’un 5% menys de les nòmines sinó la fermesa d’afrontar el camí de l’excel·lència a base d’IVA.

Ovidi: “Parlar de democràcia i fer callar el poble és una farsa. Parlar d’humanisme i negar als homes és una mentida.”

El poder és de les societats líquides

Els efectes de les noves tecnologies en aquesta era digital són cada vegada més importants. I comencen a existir les primeres grans proves arreu del món i en funció de  causes diverses. Un dels primers grans exemples ja són, primer, l’acampada de Madrid i, després, la de Barcelona. És la demostració que la societat connectada i líquida que cataloga Bauman passa dels nexes de la virtualitat a la posada en escena real. Només és l’inici. I la mutació espontània s’ha produït per aquesta crisi econòmica cada vegada més contundent socialment. Per això, persones de totes les edats (estudiants, aturats, treballadors, jubilats) han volgut espressar el seu descontentament amb la classe política i el sistema financer. Una convocatòria cada vegada més fàcil de coordinar gràcies a les xarxes socials. Aquí neix l’èxit. I al mateix temps, el poder de la gent gràcies a la seva globalitat.

Les revoltes al Nord de l’Àfrica i l’Àsia ja van demostrar que s’està transformant la relació de la informació entre els mitjans tradicionals i les seves audiències. Però també en el propi sistema de comunicació, gràcies a eines globals, instantànies i fàcils d’utilitzar. Amb el nexe de les xarxes socials. Canvi de paradigma. Per això, milions i milions de persones tenen ara el poder de la informació i a base del pes de la quantitat poden exercir de periodistes ciutadans o cronistes digitals. La xarxa ha transformat l’individu i el periodisme es trobi en “deconstrucció” i impotent davant la immediatesa. Era de nou consum, audiències, diàlegs… I ara el poder també el volen tenir les persones, intentant ser el quart, cinquè i sisè poder.

Zygmunt Bauman: “La societat de consum es pot convertir en la insatisfacció permanent.”

El President, en un Air Force One

Artur Mas va viatjar en classe turista en l’avió que el va traslladar a Madrid per a la reunió amb Zapatero. I així ha anunciat que ho farà, mentre sigui president, en els trajectes de menys de 3 hores. També ha anat en alguna ocasió a dinar amb els seus col·laboradors en un restaurant de menjar ràpid. Em sembla una decisió important la de voler donar exemple amb el fons i les formes abans del pla global imminent que s’està preparant en tots els fronts per combatre la crisi. D’entrada, l’exemple és elogiant. Però per altra part, també em sembla necessari que el President viatgi com mereix i tingui els privilegis que hauria de tenir com a màxim representat de Catalunya. Tant de bo pogués fer-ho en un Air Force One! I tenir un dinar-reunió com cal i amb bones estovalles! O si cal, els presidents de Catalunya haurien de residir en una casa a la zona alta de Barcelona i la tenir la vida que requereix el càrrec.

Malgrat la crisi i la retallada funcionarial, Artur Mas s’hauria de permetre aquestes comoditats sense que ningú posés en dubte la seva integritat ni una voluntat d’ostentació. O a partir d’ara només ho podran fer els grans executius, banquers o magnats? I al mateix temps, tan de bo Catalunya es pogués comparar a les grans nacions del món en la categoria de la logística al servei dels Cap d’Estat. Voldria dir que hem arribat molt més lluny que considerar-nos legalment una comunitat més de l’Estat espanyol dins el marc ja caducat del “café para todos”.

Burton G. Malkiel: “Els estats comptables d’una empresa es poden comparar a un biquini: el que revelen és interessant, però el que amaguen és vital.”

La cruesa de la crisi. Dia 13

Dilluns el president del Parlament, Ernest Benach, ho admetia en l’esmorzar amb periodistes a Girona: “Aquesta és la campanya més dura que he vist mai.” El motiu està clar; els efectes de la crisi han passat factura en aquesta campanya i els actes públics són reivindicacions als polítics dels qui no tenen feina o tenen familiars o amistats a l’atur. O sigui, que els eslògans i discursos preparats per “vendre” partit serveixen de ben poc quan es visita un mercat i l’interlocutor està sense treballar. O fins i tot, admetre que la llei electoral i el finançament dels partits no són tan prioritaris dins aquesta escala de valors.

I aquesta mateixa reflexió l’ha fet aquest matí el conseller Josep Huguet, en el moment de passar balanç a la legistaura en tres grans eixos de país com són Empresa, Universitats i Innovació. Huguet, a més, reclamava canvis importants en l’administració pública per tenir una administració sostenible. Tocarà afrontar una àmplia retallada i són temps de mesures impopulars, de poc optimisme. Tocarà pagar aquest preu per al mandat 2010-2014. I el mateix ha ressaltat aquest migdia el líder de CiU, Artur Mas, en el dinar al Palau de Congressos de Barcelona amb emprenedors i persones vinculades a l’àmbit TIC. A banda del possible canvi polític a la Generalitat, vénen temps difícils en època d’economia global. Per tant, és la suma d’avisos de què ens espera un mandat molt complicat, amb més economia submergida i la lluita contra l’atur juvenil. I la mateixa proclama la podríem extrapolar als altres partits que, tot i ser en campanya electoral, ningú esquiva el factor crisi, tot al contrari del que com va fer Zapatero en el 2008. Més val que sigui així.

Dia 13 de campanya: “Confiem en el poder comunicador de la felicitat. Creiem que quan una persona és feliç pot fer feliços els altres” (Howard Schultz).

La tensió a Salt es radicalitza

Després de la celebració del ple ajornat dilluns a l’Ajuntament de Salt per una manifestació de veïns que demanaven més seguretat, durant el dia d’ahir es van reviure moments d’extrema tensió a dins i a fora del saló de plens. I també va ser molt impactant veure el desplegament policial d’anit a Salt. Cotxes i més cotxes de policia i els mossos que envoltaven el cèntric ajuntament abans de la manifestació de més de dos-cents immigrants que van voler protestar contra la situació que viuen. La tensió ha anat en augment en els últims dies i els nouvinguts van demostrar que estan cansats de no poder sortir al carrer per la pressió veinal que reben i els constants controls  dels agents per controlar si tenen vigent la documentació personal. Per sort, els agents cívics van intentar complir a contrarellotge per intentar que la manifestació no anés a més i es generessin enfrontaments que afegissin encara més llenya al foc. Els agents polícials, reforçats per a l’ocasió, van voler donar una imatge de seguretat però al mateix temps va provocar més malfiances entre els protestants.

Al final, no es van produir incidents, tot i que la tensió entre l’ajuntament, els veïns i els nouvinguts serà difícil que es calmi a curt termini. Mentre els saltencs protesten per la manca d’inseguretat, els immigrants i els seus joves fills lamenten que sense feina i amb poc recursos no poden fer res més que passejar pels carrers. Alguns dels portaveus de la manifestació no es cansaven de repetir a alguns dels periodistes que van ser seguir l’acte de protesta que el que volen és treballar, poder alimentar les seves famílies, que se’ls deixin tranquils i no se’ls culpi a tots dels robatoris que s’ha produït en les últimes setmanes. Mal problema social aquesta conseqüència més de la crisi i que, de moment, ho està pagant un dels municipis catalans i espanyols amb més índexs d’immigració. Com deia un veí del carrer Major de Salt, “si no tenen menjar, és normal que els ganivets corrin de nits. I si la cosa va a més, els ganivets correran de dia i després serà molt pijtor”. Com deia un altre saltenc periodista: “això és tot just l’inici de la crònica d’una mort anunciada”.

Música / Who I Am # Nick Jonas