Arxiu d'etiquetes: Xarxes socials

L’efecte Twitter en l’huracà Irene

L’efecte de l’huracà Irene a la costa est dels Estats Units ha provocat un altre fenomen a internet a través de l’allau d’informació que els usuaris generaven en xarxes socials com Facebook i Twitter. Amb l’etiqueta o hashtag #irene #hurricaneirene s’ha pogut informar i al mateix temps intercanviar informació entre els governs, les organitzacions humanitàries i els ciutadans. Com va passar amb les revoltes socials al nord de l’Àfrica o amb el terratrèmol del Japó, a gran escala com són els Estats Units, la nova societat “connectada” està oferint uns canvis comunicatius i unes transformacions fins fa poc impensables. A tots nivells (amb enllaç). Amb mitjans de comunicació i portals que s’obrien al nou periodisme social per anar seguint la trajectòria de l’huracà de sud a nord del país. I als Estats Units, la dimensió dels anomenats social media encara és més espectacular: per quantitat de persones i extensió del territori. Per això, Twitter es va convertir en una font d’informació, auxili i agraïments durant la tempesta, i al mateix temps un canal per compartir experiències.

Una vegada més, és l’era de la revolució digital i la demostració de com es propaga la informació a l’instant a escala global per ser compartida. I aquesta transformació tan ràpida està provocant nous canvis empresarials (periodisme, música…), comercials (compres) i noves fórmules educatives. Amb milers d’exemples que ho confirmen. Facebook, mateix, ja és el mitjà més potent de captació de la història. És la suma de  canvis imparables perquè els nadius digitals són cada vegada més internautes, consumidors i dependents del mòbil.

Chris Brogan: “Hi ha un ésser humà darrere cada tweet, blog i correu electrònic. Recorda-ho.”

El poder és de les societats líquides

Els efectes de les noves tecnologies en aquesta era digital són cada vegada més importants. I comencen a existir les primeres grans proves arreu del món i en funció de  causes diverses. Un dels primers grans exemples ja són, primer, l’acampada de Madrid i, després, la de Barcelona. És la demostració que la societat connectada i líquida que cataloga Bauman passa dels nexes de la virtualitat a la posada en escena real. Només és l’inici. I la mutació espontània s’ha produït per aquesta crisi econòmica cada vegada més contundent socialment. Per això, persones de totes les edats (estudiants, aturats, treballadors, jubilats) han volgut espressar el seu descontentament amb la classe política i el sistema financer. Una convocatòria cada vegada més fàcil de coordinar gràcies a les xarxes socials. Aquí neix l’èxit. I al mateix temps, el poder de la gent gràcies a la seva globalitat.

Les revoltes al Nord de l’Àfrica i l’Àsia ja van demostrar que s’està transformant la relació de la informació entre els mitjans tradicionals i les seves audiències. Però també en el propi sistema de comunicació, gràcies a eines globals, instantànies i fàcils d’utilitzar. Amb el nexe de les xarxes socials. Canvi de paradigma. Per això, milions i milions de persones tenen ara el poder de la informació i a base del pes de la quantitat poden exercir de periodistes ciutadans o cronistes digitals. La xarxa ha transformat l’individu i el periodisme es trobi en “deconstrucció” i impotent davant la immediatesa. Era de nou consum, audiències, diàlegs… I ara el poder també el volen tenir les persones, intentant ser el quart, cinquè i sisè poder.

Zygmunt Bauman: “La societat de consum es pot convertir en la insatisfacció permanent.”

Magnitud global = esclat digital global

La trascendència mundial de la mort de Bin Laden ha suposat un altre gran boom de l’escat de la informació a internet, amb xifres espectaculars i records. Webs, blocs i microblocs han generat una allau d’informació a l’instant per anunciar la mort del terrorista més buscat del món. Notícia tan esperada com inesperada en aquest 2 de maig. Aquesta allau d’informació digital confirma una vegada més que tota aquesta nova era informativa a través d’internet no és qüestió de ser una moda: avui ho és Bin Laden, divendres ho va ser el casament reial entre Guillem i Kate, i mesos enrere la tragèdia al Japó i les revoltes al nord de l’Àfrica. És l’efervescència dels ciutadans digitals en temps d’informació digital i instantània, tan global com incalculable.

Twitter, mateix, ha de servit de referent en les primeres hores per anar “digerint” una de les notícies que passarà a la història d’aquest segle XXI. Mitjans de comunicació, periodistes, corresponsals, governs, polítics, expolítics… han enviat tot tipus de missatges per anunciar la mort de Bin Laden i, posteriorment, les primeres valoracions personals. I el primer en informar de la mort de Bin Laden ha estat Keith Urbahn, excap de personal per al també exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, que ha publicat el primer tweet: “Una persona de renomb m’acaba de dir que han matat a Osama Bin Laden.”

Així és que les xarxes socials, amb les llums i ombres -de fet, com el propi periodisme-, ja són una nova manera de comunicar-se en aquest segle XXI i, sens dubte, una bona manera de fer-se escoltar i transmetre notícies que es poden promoure a l’instant, tot i el preu que suposa fer-ho sense filtres. Però també és l’essència de la llibertat en estat pur: un missatge, un canal i milions de receptors.

Gilbert Keith Chesterton: “El periodisme consisteix essencialment en dir ‘Lord Jones ha mort’ a gent que no sabia que Lord Jones estava viu.”

Cuspidis: nova xarxa social per a muntanyencs

cuspidis

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

– Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

– Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

– Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

– Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

– Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples