Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Madrid no té mar… però té els trens

Vist des de 600 quilòmetres de distància, és una sort que Madrid no tingui mar, però al mateix temps suposa també un inconvenient per a Catalunya. Ara bé, si Madrid no té mar, ja es preocupa de tenir els trens. I fets a mida, tan a mida que fins i tot ara en paga les conseqüències: Renfe suprimirà l’AVE Toledo-Conca-Albacete perquè té només 9 viatgers al dia dels 2.190 potencials. Un ridícul que surt a 18.000 euros diars. I l’evidència d’un fracàs i que confirma un desastre d’infraestructura només sis mesos després de la posada en marxa del servei.

Aquesta notícia arriba quan les reivindicacions del corredor de la mediterrània són tan històriques per a Catalunya que tant retard suposa un llast per als nostres interessos econòmics i comercials. Els directors del Port de Barcelona ho saben perfectament. És un fre a les nostres aspiracions que el mediterrani espanyol no estigui ben connectat i suposi un eix entre el nord de l’Àfrica i el nord d’Europa. Barcelona i Catalunya hi tenen un paper vital en aquest corredor però clar, Madrid queda en fora de joc. I així ens va. Per això, necessitem que el titular de Sixte Cambra a L’Econòmic no se l’endugui el vent: “Cal una llei de grans ports que estableixi l’autonomia de gestió.”

José María Aznar: “Als qui em demanen un AVE amb aturades aquí i allà, en tots els llocs, els dic el que em va dir un amic, per això és millor un tramvia, que és més barat.”

Neix el primer club de lectura en anglès a Catalunya

Catalunya ja té el primer club de lectura en anglès (la crònica al diari), després que la revista Catalonia Today i Abacus Cooperativa van presentar ahir la iniciativa English Culture Club (ECClub). Un repte tan innovador com necessari per potenciar la lectura en anglès al nostre país per a qualsevol edat i més tenint en compte que Catalunya és a la cua d’Europa pel que fa a la lectura en llengua anglesa. Tom Sharpe, una referència mundial literària, va ser el “padrí” de l’acte de presentació, al qual també hi van ser presents Miquel Berga i Miquel Àngel Oliva, director general d’Abacus. Gairebé un centenar de persones, entre les quals hi havia Matthew Tree, van donar suport al tret de sortida perquè les 36 seus que la cooperativa té arreu de Catalunya puguin ser punts de referència per fomentar l’objectiu. Ho va explicar el mateix Oliva que la iniciativa és tan innovadora com arriscada, però va admetre que els nous temps “també suposen canvis i t’obliguen a marcar-se objectius per diferenciar-te de la competència”. De moment, la sinèrgia Catalonia Today i Abacus ja apunta a la nova hibridació empresarial que el segle XXI comença a fomentar.

Francis Bacon: “Vella fusta per cremar, vell vi per beure, vells amics en qui confiar i vells autors per llegir.”

El poder és de les societats líquides

Els efectes de les noves tecnologies en aquesta era digital són cada vegada més importants. I comencen a existir les primeres grans proves arreu del món i en funció de  causes diverses. Un dels primers grans exemples ja són, primer, l’acampada de Madrid i, després, la de Barcelona. És la demostració que la societat connectada i líquida que cataloga Bauman passa dels nexes de la virtualitat a la posada en escena real. Només és l’inici. I la mutació espontània s’ha produït per aquesta crisi econòmica cada vegada més contundent socialment. Per això, persones de totes les edats (estudiants, aturats, treballadors, jubilats) han volgut espressar el seu descontentament amb la classe política i el sistema financer. Una convocatòria cada vegada més fàcil de coordinar gràcies a les xarxes socials. Aquí neix l’èxit. I al mateix temps, el poder de la gent gràcies a la seva globalitat.

Les revoltes al Nord de l’Àfrica i l’Àsia ja van demostrar que s’està transformant la relació de la informació entre els mitjans tradicionals i les seves audiències. Però també en el propi sistema de comunicació, gràcies a eines globals, instantànies i fàcils d’utilitzar. Amb el nexe de les xarxes socials. Canvi de paradigma. Per això, milions i milions de persones tenen ara el poder de la informació i a base del pes de la quantitat poden exercir de periodistes ciutadans o cronistes digitals. La xarxa ha transformat l’individu i el periodisme es trobi en “deconstrucció” i impotent davant la immediatesa. Era de nou consum, audiències, diàlegs… I ara el poder també el volen tenir les persones, intentant ser el quart, cinquè i sisè poder.

Zygmunt Bauman: “La societat de consum es pot convertir en la insatisfacció permanent.”

Siguem globals, siguem Mobile World Congress

[YouTube]CodAY0NXIww[/YouTube]

El Mobile World Congress del 2011 ha estat un èxit. Ha assolit registres espectaculars (més de 60.000 persones de 200 països) i, per tant, els resultats esperats, tot i la crisi actual. El MWC és un congrés que es podria celebrar a qualsevol gran ciutat europea gràcies a la seva dimensió internacional, però el tenim a Barcelona. I no l’hem de deixar escapar. És un aparador mediàtic tan global, que tots els diaris nord-americans obrien cada dia la secció TIC amb les novetats de la fira de la Barcelona. M’agrada aquesta referència mediàtica assolida a escala global, a través de les últimes novetats de les grans empreses del moment que es dediquen a internet i la telefonia. Hi eren totes, menys Apple, per la seva filosofia de no ser present a fires. I compte amb les noves i grans companyies asiàtiques, que ja era espectacular la posició que tenien al recinte.

Degut a ser el referent tecnològic de l’any a Europa en telefonia, és lògic que altres ciutats de primer nivell vulguin tenir el congrés. Es parla de Munic, Londres i París amb molta força. I és bo, fins i tot, que el MWC tingui pretendents, però Barcelona té prou prestigi internacional com per què el mes de febrer sigui ja una tradició que la capital de Catalunya sigui una cita obligada per a les novetats del sector. I obtenim un bon retorn d’empreses, directius i visitants. Si fan negocis, que ja convé, s’utilitza l’anglès gairebé al 100%, i venen els presidents i directors generals de les grans companyies mundials, que ja és un gran indicador. Tot el MWC, en conjunt, ens ha d’estimular i voler ser encara més competitius. No podem fallar com a governants perquè tenim tots els ingredients: enclavament, clima, ciutat, infraestructures i posicionament.

Benjamin Frankiln: “No hi ha una inversió més rendible que la del coneixement.”

“You’re in Catalonia”

És ja una confirmació que el Mobile World Congress dóna prestigi a la ciutat de Barcelona. És un esdeveniment de pes internacional que li permet ser una referència mundial durant quatre dies pel que fa el segment de la telefonia mòbil. En aquesta edició, tot i l’evidència de la crisi, ha aconseguit captar l’atenció d’empreses, usuaris i els mitjans especialitzats per les novetats que si van presentar. Passejar-se pel congrés significava com sentir-se a Londres, París, Nova York o Los Angeles, per la quanitat de companyies estrangeres i visitants foranis. La llengua que s’escoltava era l’anglès i suposava un gran contrast veure els diferents origens dels empresaris i els visitants: indús, nord-americans, asiàtics, llatinoamericans…

Ara, arribarà l’hora del balanç, que més enllà de la tan relativa xifran finals d’assistents, el que realment s’hauria de valorar és si Barcelona amortitza la fira que, de moment, es quedarà dos anys més. O sigui, gestió empresarial per rendibilitzar la inversió. I més en època de recessió. I vist que aquests quatre dies suposen un Open City Barcelona al món, com a gran aparador, vaig trobar que era desaprofitar l’ocasió per tan sols penjar una pancar-te a la zona d’accés a la Plaça d’Espanya que digues als milers de visitants diaris que eren a Catalunya. Una senzill plafó com el que surt a la imatge que, després de promoure la marca Barcelona, digues “You’re in Catalonia”. Tampoc hagués costat tant: només era qüestió de creure-s’ho. O és que després del Jocs del 92 el segell internacional de qualitat només pot ser Barcelona i no Catalunya? Una oportunitat més deixada escapar mentre les empreses del sector TIC cada vegada més marxen de Barcelona per posicionar-se a Madrid. I també hi perd Catalunya més enllà del pes, l’oportunisme i la gran política urbana de la seva capital.

Música / Llença’t # Novo