Arxiu de la categoria: Societat

El poder és de les societats líquides

Els efectes de les noves tecnologies en aquesta era digital són cada vegada més importants. I comencen a existir les primeres grans proves arreu del món i en funció de  causes diverses. Un dels primers grans exemples ja són, primer, l’acampada de Madrid i, després, la de Barcelona. És la demostració que la societat connectada i líquida que cataloga Bauman passa dels nexes de la virtualitat a la posada en escena real. Només és l’inici. I la mutació espontània s’ha produït per aquesta crisi econòmica cada vegada més contundent socialment. Per això, persones de totes les edats (estudiants, aturats, treballadors, jubilats) han volgut espressar el seu descontentament amb la classe política i el sistema financer. Una convocatòria cada vegada més fàcil de coordinar gràcies a les xarxes socials. Aquí neix l’èxit. I al mateix temps, el poder de la gent gràcies a la seva globalitat.

Les revoltes al Nord de l’Àfrica i l’Àsia ja van demostrar que s’està transformant la relació de la informació entre els mitjans tradicionals i les seves audiències. Però també en el propi sistema de comunicació, gràcies a eines globals, instantànies i fàcils d’utilitzar. Amb el nexe de les xarxes socials. Canvi de paradigma. Per això, milions i milions de persones tenen ara el poder de la informació i a base del pes de la quantitat poden exercir de periodistes ciutadans o cronistes digitals. La xarxa ha transformat l’individu i el periodisme es trobi en “deconstrucció” i impotent davant la immediatesa. Era de nou consum, audiències, diàlegs… I ara el poder també el volen tenir les persones, intentant ser el quart, cinquè i sisè poder.

Zygmunt Bauman: “La societat de consum es pot convertir en la insatisfacció permanent.”

Salt, el repte de la cohesió social en temps de crisi

No és gens esperançador el que està passant a Salt, però cal pensar en com superar aquesta suma d’adversitats. Aquesta nova problemàtica iniciada divendres al vespre ha servit per donar la raó als qui fa temps anunciaven i aquests dies han repetit allò de “es veia a venir”. I és que el municipi fa anys que afronta el repte de sentir-se massa sol en el procés de mantenir la cohesió social malgrat els esforços integrals. I en aquest procés, la responsabilitat és només la d’un ajuntament, independentment, de qui el governi: Xavier Corominas, Jaume Torramadé i, ara, Iolana Pineda. Alcaldes massa sols davant les dificultats generades per l’efecte crida i la bombolla immobiliària. Però amb la crisi, era més evident que la cohesió social no seria vista com a oportunitat sinó com una problemàtica molt més complicada d’afrontar.

L’administració pública ja sabem en quina situació econòmica està i l’empresa privada té actualment altres prioritats abans d’intentar ajudar a municipis com Salt. I sinó no hi ha recursos ni ajuts, no hi ha plans i projectes d’integració per afrontar els reptes globals: ajuntament, serveis socials, escoles… Així que augmenta la tensió, es generen més dificultats, famílies a l’atur i es provoca més alarmisme social, malgrat les dotacions policials. I només cal un incident com el divendres perquè s’encadeni el que ara està passant. Són moltes més dificultats en un llarg procés, en un camí massa fràgil. La conclusió és clara: No és un bon cicle econòmic, no és fàcil la cohesió social als municipis i no són bon temps per a Salt.

Stephen Covey: “Si l’escala no està recolzada en la paret correcta, cada esglaó que pugem és un pas més cap a un lloc equivocat.”

El PP s’enroca per fragilitat i por

Catalunya s’està convertint en l’objectiu del laboratori del PP amb vista a les eleccions espanyoles: el 28-N és com el conillet d’índies. O sigui, està experimentant el plantejament que volen dur a terme els populars del carrer Génova per no perdre més vots dels electors de la ultradreta. Veient que aquesta tendència funciona cada vegada més al centre d’Europa, l’últim cas és a Suècia, ara el PP especula amb la cohesió social i Sánchez-Camacho (amb un bloc mig abandonat) es deixa portar per veure quins seran els resultats finals. Sembrar per recollir a qualsevol preu.

És lògic que la resta de partits els hagin criticat, però de moment, la líder del PPC només es posiciona per no donar més quota de mercat a Ciudadanos i al nou projecte de Montserrat Nebrera. Ja és trist que el PPC hagi de baixar tant el nivell de la política catalana després de tants esforços, sobretot socials -amb agents que hi creuen i lluiten cada dia-, per cohesionar millor els barris, els pobles i les ciutats. Amb el factor crisi inclòs. S’han invertit molts milions durant anys com perquè el nostre país pugui ser més habitable i més integrador, malgrat que les recompenses no sempre arriben. I ara és oportunista i injust que el PP es decanti per fer un tour per barris de ciutats com Badalona per alertar -com fa sempre- dels punts negres socials. El mèrit sempre serà dels qui construeixen mai dels qui fan tot el contrari: destruir i ser oportunista.

El PP té por de la pròpia competència de la dreta espanyolista a Catalunya i per això demostra fragilitat, encara que vulgui presumir de muscle. Millor que no ens vulguin salvar de res socialment parlant. Un respecte per als qui treballen avui i ho faran demà i demà passat i el 2011 i no per als qui només hi passen cada quatre anys.

Música / I’ve Heard Your Love Songs # Marit Larsen

Un canvi que no és fàcil

Tot just entrem en aquesta societat líquida que va batejar molt bé Bauman per definir aquests nous temps de canvis accelerats i el trencament d’unes estructures estables. I la transformació no serà fàcil per molt que, tot i els efectes de la crisi, l’alternativa sigui parlar de la societat del coneixement i la nova era digital. M’agrada aquest concepte, tot i que encara no estem preparats a causa de les pors, l’escepticisme i la incertesa. Temps al temps però, ja que les persones cada vegada tenen més ganes de moure’s en aquesta direcció. Sabem quin és el trajecte però encara cal deixar passar anys perquè realment s’inverteixi en aquests nous conceptes i les institucions, les empreses i la política afrontin el nou canvi per adaptar-se a un món que evoluciona a un ritme vertiginós.

L’exemple mateix l’encarna Obama, que ja du cent dies en el càrrec com a mandatari de la primera potència mundial. La seva figura i lideratge reuneixen el concepte de canvi i una il·lusió en l’aplicació d’aquests nous valors que, fins i tot, van més enllà de l’economia. Amb Obama, ja tenim una realitat i no una base utòpica per pensar que tots podem participar, en la nostra petita o gran escala, en impulsar aquesta nova transformació. Mentrestant, podem tendir a l’individualisme però al mateix temps el ciberespai també cada vegada ens connecta més i ens dóna la igualtat per pensar i actuar localment i també globalment. En el fons, està naixent la Revolució Digital, una nova societat que fins i tot, no és fàcil imaginar.

Música / Across The Univers # Bono, Jagger, Keys, Billy Joel…

Remenant els contenidors

Veure ahir al migdia com un matrimoni de gent gran remenava uns contenidors per trobar-hi alguna cosa que els fos d’utilitat és una imatge que a casa nostra encara no és freqüent. Per això, la imatge em va estristir.  I em va fer sentir afortunat. A més, unes altres persones anaven mirant les papereres per si trobaven alguna cosa per endur-se. Són persones que formen part d’una bossa que té la nostra societat i que ens aquests moments, a causa de la crisi accelerada, s’ha engrandit. Per això, les persones que treballen per a la gent més necessitada ara no donen l’abast. I suposo que es deuen sentir impotents. Parlant amb Salvador Maneu, reponsable de Càritas a Girona, em va alegrar escoltar el nou projecte integral que preparen i també que l’Agència Tributària els hagi ajudat una entrega d’ordinadors i impressores amb molt bon estat. No sé si és la manera però segur que és un pas per combatre la fractura digital a casa nostra.

I segur que hi ha més exemples i trobaríem més dades per exposar aquest mal moment econòmic i les persones que més necessiten recursos de primera necessitat. El problema és que Càritas, en solitari, no hauria de ser de les poques solucions. Ara bé, totes aquelles persones que fan el primer pas, el primer gest, ja és un detall per ajudar aquestes persones anònimes i que ara passen per un mal moment personal. I amb la fredor del silenci com acompanyant.

Música / My Eyes # Travis