No és gens esperançador el que està passant a Salt, però cal pensar en com superar aquesta suma d’adversitats. Aquesta nova problemàtica iniciada divendres al vespre ha servit per donar la raó als qui fa temps anunciaven i aquests dies han repetit allò de “es veia a venir”. I és que el municipi fa anys que afronta el repte de sentir-se massa sol en el procés de mantenir la cohesió social malgrat els esforços integrals. I en aquest procés, la responsabilitat és només la d’un ajuntament, independentment, de qui el governi: Xavier Corominas, Jaume Torramadé i, ara, Iolana Pineda. Alcaldes massa sols davant les dificultats generades per l’efecte crida i la bombolla immobiliària. Però amb la crisi, era més evident que la cohesió social no seria vista com a oportunitat sinó com una problemàtica molt més complicada d’afrontar.

L’administració pública ja sabem en quina situació econòmica està i l’empresa privada té actualment altres prioritats abans d’intentar ajudar a municipis com Salt. I sinó no hi ha recursos ni ajuts, no hi ha plans i projectes d’integració per afrontar els reptes globals: ajuntament, serveis socials, escoles… Així que augmenta la tensió, es generen més dificultats, famílies a l’atur i es provoca més alarmisme social, malgrat les dotacions policials. I només cal un incident com el divendres perquè s’encadeni el que ara està passant. Són moltes més dificultats en un llarg procés, en un camí massa fràgil. La conclusió és clara: No és un bon cicle econòmic, no és fàcil la cohesió social als municipis i no són bon temps per a Salt.

Stephen Covey: “Si l’escala no està recolzada en la paret correcta, cada esglaó que pugem és un pas més cap a un lloc equivocat.”