Arxiu de la categoria: Infraestructures

Corredor del Meditarrani, com havia de ser

Per fi! Catalunya tindrà el Corredor del Mediterrani que mereix. Un eix ferroviari que aportarà una nova dimensió comercial a les nostres infraestructures i que era un deute pendent de fa massa anys. Catalunya, pel seu esperit i enclavament, sempre ha liderat els grans canvis al sud d’Europa, amb la seva adaptació a les revolucions agrícoles, industrials i tecnològiques, i ara no podia quedar supeditada al poder de Madrid en matèria d’infraestructures si del Mediterrani es tractava. Per força que havia de vincular tot el que era el litoral, des d’Andalusia a la Catalunya Nord, amb una influència important de Barcelona, com a capital. I també, Tarragona, Girona, Figueres… I s’ha fet justícia sense haver de passar pel famós KM en direcció als Pirineus per l’Aragó.

Ara, doncs, superades les pressions i interessos des de Madrid, les connexions comercials tan importants per al Port de Barcelona com poden ser amb França -a través del tren- i per mar -per l’arc meditarrani- tindran l’ambició necessària perquè Catalunya es pugui considerar de primer nivell europeu. Com a territori, entrem més força al segle XXI amb un eix que ha de tenir una trascendència vital. Així és que Catalunya tan de bo tingui el pes i poder que mereix per ser un referent en infraestructures de terra -tren-, mar -port- i aire -aeroport-. Enhorabona Catalunya!

Benjamin Disraeli: “El secret de l’èxit està en preparar-se per aprofitar les oportunitats quan es presentin.”

Madrid no té mar… però té els trens

Vist des de 600 quilòmetres de distància, és una sort que Madrid no tingui mar, però al mateix temps suposa també un inconvenient per a Catalunya. Ara bé, si Madrid no té mar, ja es preocupa de tenir els trens. I fets a mida, tan a mida que fins i tot ara en paga les conseqüències: Renfe suprimirà l’AVE Toledo-Conca-Albacete perquè té només 9 viatgers al dia dels 2.190 potencials. Un ridícul que surt a 18.000 euros diars. I l’evidència d’un fracàs i que confirma un desastre d’infraestructura només sis mesos després de la posada en marxa del servei.

Aquesta notícia arriba quan les reivindicacions del corredor de la mediterrània són tan històriques per a Catalunya que tant retard suposa un llast per als nostres interessos econòmics i comercials. Els directors del Port de Barcelona ho saben perfectament. És un fre a les nostres aspiracions que el mediterrani espanyol no estigui ben connectat i suposi un eix entre el nord de l’Àfrica i el nord d’Europa. Barcelona i Catalunya hi tenen un paper vital en aquest corredor però clar, Madrid queda en fora de joc. I així ens va. Per això, necessitem que el titular de Sixte Cambra a L’Econòmic no se l’endugui el vent: “Cal una llei de grans ports que estableixi l’autonomia de gestió.”

José María Aznar: “Als qui em demanen un AVE amb aturades aquí i allà, en tots els llocs, els dic el que em va dir un amic, per això és millor un tramvia, que és més barat.”