Per fi! Catalunya tindrà el Corredor del Mediterrani que mereix. Un eix ferroviari que aportarà una nova dimensió comercial a les nostres infraestructures i que era un deute pendent de fa massa anys. Catalunya, pel seu esperit i enclavament, sempre ha liderat els grans canvis al sud d’Europa, amb la seva adaptació a les revolucions agrícoles, industrials i tecnològiques, i ara no podia quedar supeditada al poder de Madrid en matèria d’infraestructures si del Mediterrani es tractava. Per força que havia de vincular tot el que era el litoral, des d’Andalusia a la Catalunya Nord, amb una influència important de Barcelona, com a capital. I també, Tarragona, Girona, Figueres… I s’ha fet justícia sense haver de passar pel famós KM en direcció als Pirineus per l’Aragó.
Ara, doncs, superades les pressions i interessos des de Madrid, les connexions comercials tan importants per al Port de Barcelona com poden ser amb França -a través del tren- i per mar -per l’arc meditarrani- tindran l’ambició necessària perquè Catalunya es pugui considerar de primer nivell europeu. Com a territori, entrem més força al segle XXI amb un eix que ha de tenir una trascendència vital. Així és que Catalunya tan de bo tingui el pes i poder que mereix per ser un referent en infraestructures de terra -tren-, mar -port- i aire -aeroport-. Enhorabona Catalunya!
Benjamin Disraeli: “El secret de l’èxit està en preparar-se per aprofitar les oportunitats quan es presentin.”