Arxiu de la categoria: General

Duran Lleida avança Zapatero i Rajoy

[Youtube]DNOcayYOIlw[/Youtube]

L’última enquesta del CIS posa en evidència el lideratge i la credibilitat de la política espanyola, ja que els dos líders polítics de l’Estat, Zapatero i Rajoy, no són els més ben valorats pels ciutadans i sí ho és Duran Lleida. Ja és prou significatiu que el líder d’Unió sigui el polític amb més bona nota per als enquestats, ja que la formació catalana pràcticament no té visibilitat al Congrés. Duran Lleida, que reiteradament intenta donar mostres de moderació i apel·la als discursos de consens, s’ha quedat sovint a les portes d’un ministeri durant el mandat de Zapatero. De fet, aquesta darrera enquesta del CIS no és tant diferent a les últimes, tot i que després de dos anys i escaig de les últimes eleccions generals ha de ser preocupant per al PSOE i el PP que els seus dos líders tinguin aquesta valoració: el 75% dels ciutadans té poca o cap confiança amb Zapatero, mentre que amb Rajoy la xifra puja al 82%. És la constatació que els ciutadans tenen altres preocupacions més enllà de la clàssica Guerra Freda mediàtica. Si aquesta percepció es manté, tal com és de preveure perquè la crisi pressiona cada vegada més als polítics d’Estat -també als governants autonòmics i alcaldes-, és lògic que acabi passant factura als dos grans partits amb vista a les eleccions d’aquí a poc menys de dos anys. I és que sense Panem et circenses no hi ha optimisme als pobles.

Música / Se dejaba llevar # Antonio Vega

La tensió a Salt es radicalitza

Després de la celebració del ple ajornat dilluns a l’Ajuntament de Salt per una manifestació de veïns que demanaven més seguretat, durant el dia d’ahir es van reviure moments d’extrema tensió a dins i a fora del saló de plens. I també va ser molt impactant veure el desplegament policial d’anit a Salt. Cotxes i més cotxes de policia i els mossos que envoltaven el cèntric ajuntament abans de la manifestació de més de dos-cents immigrants que van voler protestar contra la situació que viuen. La tensió ha anat en augment en els últims dies i els nouvinguts van demostrar que estan cansats de no poder sortir al carrer per la pressió veinal que reben i els constants controls  dels agents per controlar si tenen vigent la documentació personal. Per sort, els agents cívics van intentar complir a contrarellotge per intentar que la manifestació no anés a més i es generessin enfrontaments que afegissin encara més llenya al foc. Els agents polícials, reforçats per a l’ocasió, van voler donar una imatge de seguretat però al mateix temps va provocar més malfiances entre els protestants.

Al final, no es van produir incidents, tot i que la tensió entre l’ajuntament, els veïns i els nouvinguts serà difícil que es calmi a curt termini. Mentre els saltencs protesten per la manca d’inseguretat, els immigrants i els seus joves fills lamenten que sense feina i amb poc recursos no poden fer res més que passejar pels carrers. Alguns dels portaveus de la manifestació no es cansaven de repetir a alguns dels periodistes que van ser seguir l’acte de protesta que el que volen és treballar, poder alimentar les seves famílies, que se’ls deixin tranquils i no se’ls culpi a tots dels robatoris que s’ha produït en les últimes setmanes. Mal problema social aquesta conseqüència més de la crisi i que, de moment, ho està pagant un dels municipis catalans i espanyols amb més índexs d’immigració. Com deia un veí del carrer Major de Salt, “si no tenen menjar, és normal que els ganivets corrin de nits. I si la cosa va a més, els ganivets correran de dia i després serà molt pijtor”. Com deia un altre saltenc periodista: “això és tot just l’inici de la crònica d’una mort anunciada”.

Música / Who I Am # Nick Jonas

El periodisme en fomat “tablets”

[Youtube]ntyXvLnxyXk[/Youtube]

Aquest vídeo de la revista Sports Illustrated exposa com ja s’estan preparant els grans mitjans nord-americans per adaptar-se als nous formats de comunicació més enllà de la tradicional del paper. És un “nou” periodisme basat per a les tablets, que una vegada consolidats els portàtils i els mòbils arriba el seu moment. Apple mateix, té el seu a punt per comercialitzar: iSlate (vídeo especualitiu). Les tablets seran una nova eina on els mitjans de comunicació rivalitzaran per tenir més usuaris i subscriptors, i permetrà que el periodisme evolucini en un altre context, amb noves eines que permetran crear productes innovadors, experiències atractives per als consumidors, les empreses i els anunciants. El salt digital del periodisme en un país com els Estats Units ja és una gran realitat. A casa nostra, el moment sembla encara lluny, però s’acosta molt ràpid.

Música / Falling in Love # McFly

El dèficit de l’Estat es multiplica per cinc

El secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, ha presentat avui un mal indicador per a la nostra economia, en anunciar que el dèficit de l’Estat espanyol el novembre va ser de 71.524 milions d’euros en termes de comptabilitat nacional, xifra que equival al 6,79% del PIB, i representa que és un dèficit és cinc vegades més gran que el registrat en el mateix període del 2008, quan la xifra va ser de 13.967 milions. No és gens esperançadora aquesta dada en un moment en el qual l’economia espanyola necessita símptomes de reactivació amb urgència. Pensar en la liquiditat de l’Administració Pública en un cicle de crisi com l’actual desanima també als qui n’estan pendents de rebre encàrrecs després de guanyar els concursos, ja que cobrar a molts mesos vistos no genera confiança. En el fons, abans del “mal” any econòmic que ens han previst per al 2010, podríem afirmar que estem en el camí de la recuperació? Això és el que pretén transmetre el govern espanyol, però no hi ha indicadors reals, com passa en països tan propers com Alemanya i França. La realitat és que el crèdit i el deute que abans era privat s’ha augmentat i transferit a l’Estat sense resoldre els grans problemes. Però els deutes hi són per pagar-los i tard o d’hora s’ha de fer. O no? 

Música / You’ve got a Friend # Celine dion, Shanaia Twain, Carole King & Gloria Estefan

S’acosta un il·lusionant 13-D

Després del referèndum d’Arenys de Munt, tornen aquest diumenge les consultes populars sobre l’autodeterminació de Catalunya amb el suport de moviments nacionalistes i dels partits catalanistes. M’agraden aquests actes desacomplexats i motivadors per al sentiment de país. Aquesta vegada el que va iniciar Arenys de Munt el 13 de setembre tindrà una repercussió que arribarà a uns 160 municipis (uns 700.000 electors) gràcies a una societat civil amb ganes de “tirar pel dret”. Espero que sigui una festa i que tot allò que surti del poble, dels seus ciutadans, pugui tenir la força necessària per convertir-se en un clam de realitats. Els ciutadans ho necessitem i el país, també. El més fàcil sempre és criticar-ho i veure el got mig buit, però quan arriben aquests moments són com petites dosi de victòries. No sabem si el país està preparat, tot i que alguns dels seus ciutadans sí que ho estan. En el fons, són etapes d’un procés que cal anar afrontant amb optimisme, mentre per pessimisme, ja tenim el recorregut del Nou Estatut, que es troba “frenat” a la seu del Tribunal Constitucional, que fa tres anys que examina que diu “la part contractant de la  primera part serà considerada com la part  contractant de la primera part”, després de les paraules al vent pronunciades a Catalunya per Zaptero quan volia ser president del govern espanyol.

De ben segur que totes aquestes manifestacions de la més pura democràcia quedaran enregistrades en la memòria d’un poble que clama la seva llibertat. I juntament amb el vot dels adults ens hem de quedar amb la mirada dels infants que els acompanyen en un gest de llibertat de ser i de caminar cap a un futur nou i millor. Són moments únics, irrepetibles i mai vistos es la nostra història de país. No els oblidem i assaborim-los amb total harmonia d’esperit.

Música / Shine On # RIO

Patrimonis de ministres en fallida aparent

Està molt bé que els ministres del govern espanyol facin públics els seus patrimonis però molt de creure que Chaves declari tenir 68.964 euros quan en cobra  86.454 a l’any, amb un sou de 7.205 euros al mes. Amb tota la trajectòria de Chaves a la Junta d’Andalusia i ara com a ministre, la de Chaves és la dada més sorprenent de les que s’han publicat al BOE. En la seva última declaració oficial que va realitzar per la Junta va assegurar tenir un resultat bancari de 21.638 euros, un habitatge a Sevilla amb un valor cadastral de 40.181,14 euros; una plaça d’aparcament amb un valor cadastral de 6.321,28 euros; i un cotxe amb un valor superior als 6.000 euros. No és estrany que el patrimini del polític sevillà s’hagi posat en dubte en altres ocasions i ja va ser motiu de polèmica en el programa de Tengo una pregunta para usted, de TVE, ara fa dos any. Si la transparència econòmica dels governants es fa pública, almenys s’hauria d’estudiar com fer-la comprensible, encara que continuï sense ser real. Més raons encara per dubtar-ne de la seva credibilitat per excés de cinisme.

Música / Sálvese quien pueda # Vetusta Morla

PD: M’agrada el clam polític per anul·lar el judici de Companys i la claredat amb què s’ha expressat Montilla.

L’èxit de Damm i Formentera

S’escolta la música a la ràdio i ja visualitzes la cervesa Damm i l’illa de Formentera. És l’èxit publicitari d’aquest estiu amb la cançó Summercat de Billie the Vision and the Dancers. Un fórmula televisiva que ha funcionat a la perfecció -per tant, cal felicitar els creatius i valorar el mèrit de l’aposta final- i que evidencia el que ja és lògic: moltes altres poblacions o indrets voldrien un espot similar per a l’estiu vinent. O l’hivern, és clar. Música, cervesa, estiu, una illa per passar les vacances, evasió i ganes de fer amistats. És cert que, precisament, Formentera no és prou representativa per transmete aquestes sensacions als espectadors, però han aconseguit combinar una marca que desperta boon feeling. Per això hi ha guanyat Damm, Formentera i el mateix desconegut grup suec. I en el fons, ja sabem que en publicitat no és gens fàcil obtenir els resultats desitjats, tot i que els anuncis de begudes, cotxes, perfums i telefonia sempre són els més atrevits i innovadors. Per això, vist l’espot, dóna la sensació que el que menys compte és el producte i que et destaquin el seu valor afegit perquè l’hagis de comprar. Volen, subliminalment, que t’agradi.

Música / J’y Suis, J’y Reste # Zebda

El “cas Gürtel” s’emporta Luis Bárcenas

El “cas Gürtel” és flagrant i al final s’ha cobrat una de les víctimes més esperades i el PP ha pactat la sortida de Luis Bárcenas. Tot i que és obvi que la “cosa” no s’acaba aquí, de moment és un primer pas important.  D’entrada, si Bárcenas és innocent o culpable ho ha de dir la justicia, tot i que cal valorar que, especialment, als càrrecs públics se’ls ha de pressuposar una honestedat i ètica de cara al servei públic. L’essència política, clar. Però en el moment que queden oberts molts dubtes és quan caldria prendre mesures i que s’aclareixin els temes. És lògic que tots els partits facin front comú defensant la innocència dels seus dirigents fins que no es demostri el contrari, però han de ser conscients que la maquinària moltes vegades ha de realitzar segons quines tasques obscures perquè l’aparell funcioni. Però aquestes maniobres no sempre es poden defensar legalment. I si a aquest senyor l’acaben comdemnant, el PP haurà de donar explicacions als milions de ciutadans que representen. A  banda, és clar, que després el PSOE s’ho cobri i altres partits en treguin el seu rèdit.

En el fons, el “cas Gürtel” té punts negres a totes bandes i té molts fronts oberts i massa implicats que Bárcenas s’ha dedicat a cobrir les esquenes fent la feina bruta. Ni més ni menys. O sigui, que ara també cal demanar rapidesa a la justícia per quan més aviat es resolgui el cas millor per a tots.

Música / I’m Yours # Jason Mraz

En crisi i sense diàleg social

La mesa del diàleg social continua sense arribar a un acord en un moment delicat de la nostra economia. El govern espanyol, la patronal i els sindicats han accelerat les reunions a última hora per trobar el pacte desitjat abans no acabi juliol, tal com l’executiu estatal havia previst. Però en les darreres setmanes més que avançar-se en les negociacions, ha donat la sensació que s’han allunyat les postures. La CEOE continua ferma en la defensa de la seva tesi: insisteix en la rebaixa de 5 punts de les cotitzacions socials. Però el govern espanyol i els sindicats si oposen i tant Zapatero com Corbacho ja ha anunciat que proposen retallar-les 1,5 punts de manera temporal, ja que consideren que la petició dels empresaris posaria en perill el sistema de pensions.

Queden just cinc dies per veure si, finalment, s’arriba a un acord però les sensacions no són bones. Tant per les presses finals, amb el sopar forçat de Zapatero a La Moncloa per buscar la foto final, com per la sensació d’improvisació. Fa massa mesos que l’economia espanyola ha entrat en davallada i que els indicadors tendeixen a empitjorar en cada registre i no és esperançador observar com el govern espanyol està disposat a aprovar per decret llei els ajuts als desocupats (el 13 d’agost). La crisi és prou important com per no haver de forçar un pacte d’aquestes característiques i tampoc mereix que no hi hagi acord en el diàleg social. Ni un equilibri esperançador a curt i llarg termini perquè tenim urgències. Amb empresaris i govern dividits, encara serà més complicat superar aquest cicle.

Música / Back When You Were Good # The Hours

«Amo a los catalanes»

No m’agrada Esperanza Aguirre. I no m’agrada que digui “amo a los catalanes”. Considero que és una política de baix nivell i que, fins ara, no ha tingut prou categoria per “carragar-se” Mariano Rajoy i convertir-se en la nova Tatcher de la política espanyola. Encara que vingui de família de milionaris ha demostrat que amb la política no en fa prou, i això sí!, s’ha sabut moure per la porta del darrere per interessos econòmics i que, per exemple, l’arribada del TGV a Guadalajara sigui a deu quilòmetres del centre de la ciutat. Per cert, de qui són els terrenys o hi ha la parada? I ja no parlem del famós i escandalós “cas Gürtel”. O sigui, no m’agrada.

Esperanza Aguirre és cínica. Massa. Perquè ni estima ara Catalunya ni l’estimarà mai. Ni falta que fa. A més, ja ens ho va demostrar quan va ser ministra de Cultura i el que ens va beneficiar als catalans. És una d’aquelles polítiques que si arriba lluny al PP serà, precisament, per anar sempre contra Catalunya. És una dona de l’Espanya profunda, casposa i adaptada a la nova era Torrente. Mentre vegi el seu perfil polític tindré ganes que no governi el PP a l’Estat espanyol i que espero que algun dia el PSOE li presenti d’una vegada algú amb cara i ulls per desbancar-la de la Comunitat de Madrid.

Música / Palabras de amor  # Rosario