Arxiu de la categoria: Cooperació

“La crisi passara, la pobresa quedarà”

“La paraula de moda és crisi, però la crisi passarà. Per a nosaltres, la paraula permanent és pobresa”. Amb aquesta afirmació Salvador Maneu, secretari general de Càritas Diocesana a Girona, va resumir la presentació de la nova campanya en la qual l’entitat aposta per promoure els seus objectius a través de les xarxes socials. I per als que formem part d’STIC.CAT és un motiu de satisfacció que hagin pensat en nosaltres per planificar les actuacions de futur en l’àmbit 2.0. La crisi financera i al mateix temps social cada vegada té més afectes a les capes més baixes i per aquest motiu Càritas intenta fer front a aquesta situació amb ajuts bàsics, ja que el 20% de la població catalana està per sota del llindar de la pobresa. Les demandes, tal com va destacar el mateix Maneu, són bàsiques: primer va ser l’alimentació i ara es tracta d’ajuts econòmics i recerca de feina. I per valorar aquest mal moment no calen eufemismes per evitar plans de xoc importants i que impliquin polítiques transversals i de totes les ideologies.

És remarcable que una entitat com Càritas es plantegi una acció a la xarxa per rendibilitzar les seves actuacions: “La crisi afecta a persones que viuen a prop teu“. Sens dubte! Tant al món real com virtual. I aquesta campanya és pionera en aquest sentit, trobareu Càritas Girona a Facebook, a Twitter i al seu web, la qual cosa possibilita una actuació des de la localització territorial a l’actuació global. Aquesta és una decissió fonamental per ser presents en el món. La capacitat viral de les eines 2.0 ha de ser també generadora de cooperació i solidaritat, especialment en els moments que vivim. De fet és una estratègia que innova conceptes de cohesió social i de desenvolupament econòmic perquè acosta a les persones de forma directa.

Música / Keep on Walking # Scouting for Girls 

“Father” Ferrer

Hi ha llegats humans com els de Vicenç Ferrer que segur que ens han marcat en algun moment de les nostres vides. Els referents vitals que es poden tenir a una de les regions més pobres de l’Índia, com és Anantapur, no són comparables als nostres, però el que ha aconseguit aquest missioner al llarg de la seva vida estic convençut que perdurarà en el temps. Com estic segur que valorarem la grandesa de la seva emprenta a mida que passi el temps. Com del no res, en una regió sense gairebé recursos naturals, va aconseguir fer realitat un somni per ajudar als qui més ho necessitaven: més de mil pobles en 19.000 km2. Poc a poc, amb ajudes de gent que anava prenent consciència del seu projecte, va anar construint cases, hospitals, escoles i edificis per ajudar a famílies senceres. I sempre intentant que en sortís beneficiat el col·lectiu, que anava creixent gràcies a les ajudes, les aportacions i els apadrinaments. Un objectiu global carregat d’humanitat que ara ja té una gran dimensió que sembla, fins i tot, impossible d’imaginar. Tot a base de valors que avui dia passen massa desapercebuts per culpa de la cultura de vida que hem anat adquirint que passa més pel tenir que saber donar. I sempre recordaré una frase que em va recordar quan va visitar Girona: “En la pobresa més extrema, en la humanitat despullada, he trobat la major riquesa.”

Música / We Are Free # Noa