Arxiu de la categoria: Gastronomia

Fòrum Gastronòmic 2011 a Girona. I el 2013!

[Youtube]1B_ywqLTdWc[/YouTube]

El maridatge amb Josep Roca de dimarts al Fòrum Gastronòmic va ser una oportunitat especial per gaudir d’un dels encants que té aquest congrés, que barreja cuina, gastronomia, empreses, emprenedors, idees, tallers i conferències. En el vídeo de dalt us deixo la part final del tast que va fer un dels referents del país (al final, alguns periodistes estrangers no van deixar d’aplaudir) i alhora d’aquest sector tan potent a casa nostra i amb dimensió global. M’atreviria a dir que aquesta edició ha superat el mal moment econòmic i ha aconseguit mantenir el nivell del 2009. Amb dificultats, lògiques, però amb la satifacció dels impulsors (Pep Palau i Jaume von Arend) i organitzadors d’haver arribat a presentar un fòrum al nivell esperat. Ho comentava l’empresari Joan Pagés (Caves Pagès Entrena) aquest migdia, en destacar que aquest fòrum és ja un referent anual al nostre país. La trobada obligada. I té mèrit aquest reconeixement d’un emprenedor que creu en l’empresa familiar i busca progressar, malgrat que per Nadal li van baixar les compres dels lots d’empresa. Però sent surt treballant i amb optimisme.

No són bons moments, la crisi s’accentua i no es frena, però tot i això, el fòrum ha donat vida a Girona. Aquests quatre dies han ajudat a concentrar el sector per intentar continuar lluitant i evolucionar per sobresortir del mal cicle. Han vingut grans empreses, pimes i emprenedors, que s’han barrejat amb clients, usuaris, estudiants i grans cuiners que, una vegada més, han certificat la qualitat de la cuina catalana. El millor del fòrum és haver-se atrevit amb força en aquest 2011 i la millor notícia és que tindrem Fòrum Gastronòmic de Girona el 2013 (el 2012 a Santiago, alternant les ciutats). Així és que enhorabona a tots els qui ho fan possible i permeten que, malgrat la crisi, el sector gastronòmic d’aquest país busqui complicitats, sinèrgies i potenciï la formació, despertant emocions, il·lusions i reptes.

Donald Trump: “L’experiència m’ha ensenyat unes quantes coses. Una és escoltar la meva intuició, no importa com sonin les coses en un paper. La segona és que, en general, ets millor fent el que saps. I la tercera, és que la teva millor inversió pot ser aquella que no fas”

Ferran Adrià s’autoreivindica a foc lent

Ferran Adrià ha defensat avui amb convicció la seva filosofia de cuina i al mateix temps l’aposta que ha fet elBulli en aquests més de vint anys fins convertir-se en el millor restaurant del món. Durant la seva intervenció al Fòrum Gastronòmic de Girona, ha volgut posar els punts sobre les is i ha demostrat que qui el critica per manipular els aliments està equivocat. Mentre cuinava en directe un plat típic d’hivern, la caça, ha volgut ser contundent per defensar el seu llegat culinari i evidenciar que la tècnica i la tecnologia no estan renyides amb la bona cuina. Clar i sense embuts, ha volgut anar a l’arrel de la problemàtica i mentre anava servint els diferents plats de llebre, ha anat deixant sense arguments els crítics que, precisament, no tenen bases sòlides per criticar la seva prestigiosa obra. Abans però, un record elogiant a Santi Santamaria, amb un minut de silenci, i al final, l’anunci de l’acord amb Harvard.

Ferran Adrià és un geni de la gastronomia que ha apostat per la innovació i la creativitat fins a convertir-se en un referent mundial. Estudiós, pioner i amb un discurs molt treballat, ara que és a cinc mesos de tancar les portes d’elBulli no vol que alguns espavilats s’aprofitin per rebaixar la dimensió de la seva cuina. Ni ell vol relaxar-se i viure del passat. Ni vendre’s a mans de qualsevol fortuna asiàtica. Vol atrevir-se, arriscar, aprendre, formar-se i continuar fent país. Ho va deixar clar a Roses fa poques setmanes i  ho ha reiterat a Girona, abans no torni a un Fòrum, que serà d’aquí uns tres anys -segons ha dit-. Orgullós de la seva obra ara ja és a les portes començar un altre gran repte: el projecte d’elBullifoundation a partir del 2014. I vol que l’objectiu final sigui encara més espectacular i global que l’aconseguit amb elBulli. Gran repte, gran mèrit i una aventura apassionant.

Joan Miró: “El cuiner no és una persona aïllada, que viu i treballa només per donar de menjar als seus hostes. Un cuiner es converteix en artista quan té coses ha dir a través dels seus plats, com un pintor en un quadre.”

Ferran Adrià es reinventa amb “Llibertat per crear”

Ha estat molt motivadora la presentació d’aquest matí d’elBulli Foundation, que Ferran Adrià ha anunciat al Teatre de Roses del que vol que sigui el nou concepte del restaurant. Una vegada més, Adrià ha demostrat les ganes de reinventar-se i arriscar, i apostar pel valor de la creativitat però amb el repte d’intentar fer-la productiva. El cuiner barceloní ha exposat la seva gran il·lusió en aquest gran projecte que aspira que sigui únic, global, políticament transversal, compromès amb la natura i obtingui el suport de grans patrocinadors i empreses locals per posar al mapa mundial Cala Montjoi, Roses, Figueres, Girona, la Costa Brava, Catalunya i Espanya. Hi creu fermament. Té el carisma d’un geni i la credibilitat de la professió. Per això, ara té el prestigi per dur a terme aquesta nova versió de la cuina, que tindrà un gran esperit 2.0 i vol reunir grans col·laboradors per fer-la un referent mundial: Google, Harvard, Telefónica

Adrià ha evidenciat que està disposat a apostar al 100% amb el lema d’aquest nou projecte: “Llibertat per crear”. M’agrada la idea i diria que ha agradat a l’auditori, que ha omplert el teatre. Un repte gastronòmic sense limitacions, frens, obstacles i dins l’entorn d’un parc natural com el Cap de Creus. Amb l’ambició de tenir el suport del territori, la visita del públic i el gran repte de penjar cada dia el valor de la creativitat a internet amb l’esperança de ser compartida a tot el món. Hibridació amb identitat local i visió global. Què més tan universal es pot demanar per al nostre país!

Música / Just The Way You Are # Diana Krall

Un Fòrum Gastronòmic amb molta identitat

El Fòrum Gastronòmic compleix deu edicions i arriba a una xifra que demostra la seva consolidació com a projecte nascut a Vic i ara arrelat a Girona. Aquest any però, ha tingut moltes més dificultats a causa de la crisi financera i no li ha estat fàcil presentar una oferta que superi les anteriors i en la qual s’intenta combinar l’alta gastronomia amb la cuina per a tot tipus de públic. L’esforç dels organitzadors és molt meritori i quedarà de portes endins, tot i que nedar a contracorrent no és gens fàcil. De moment, dissabte, ja va ser un èxit de públic i una allau de visites diàries al web, amb més de 250.000 entrades. L’afluència de visitants només s’aconsegueix si es presenta una bona oferta més enllà dels cuiners mediàtics. En canvi però, els noms de moda permeten que s’obtingui un ressó a nivell internacional. Per això, la fórmula funciona.

Jaume von Arend valorava, entre altres temes, els pros i els contres d’organitzar el Fòrum a Girona. Crec que és un segell de qualitat que distingeix la ciutat i que no el pot perdre, ja que per la seva dimensió es podria celebrar tranquil·lament a Barcelona. Potser perdria l’encaix si ho comparem en una ciutat on és fàcil moure’s però, per contra, faria el salt de qualitat, com voldrien alguns restauradors, i competiria amb les grans fires de la capital catalana. Prestigi, cuiners i afluència de visitants ho té garantit perquè Catalunya és un referent mundial. És un interrogant aquest dilema, pel fet de tenir Barcelona tan a prop, però em va agradar que Von Arend valorés Girona, tot i que ja és un més que reivindica un palau firal de més dimensions i que permeti que projectes com els del Fòrum Gastronòmic encara puguin brillar molt més.

Música / Demasiado Corazón # Willy de Ville