Arxiu de la categoria: General

Una dimissió esperada i desitjada

De moment, aquesta no és una bona legislatura per a Zapatero gairebé un any després de la victòria del 9 de març. La mala gestió de la crisi econòmica li passa factura, de fet, com a molts altres mandataris europeus pressionats pel mal moment financer. Ara afronta el primer canvi de govern del període 2008-2012 amb la dimissió del ministre de Justíca, Fernández Bermejo. I era com una mort anunciada després de matar senglars a Andalusia sense llicència i evocar una imatge burgesa i franquista en plena època de la vaga històrica dels jutges. I a més, en plena cacera anticorrupció contra el PP i, a més, al costat del jutge Garzón.

Però l’interrogant era si Zapatero s’atreviria a afrontar la primera crisi de govern després de la marxa de Bermejo. Hi ha altres ministeris tocats sense tenir ministres caçadors, ni que serien aclamats com toreros al Congrés. És el cas de Solbes a Economia, que ahir mateix va admetre que té enveja del ministre sortint, César Antonio Molina a Cultura, i Garmendia a Ciència, Innovació i Tecnologia. Per no parlar d’altres dues dones que també són a les travesses: Mágdalena Álvarez, a Foment (la ministra de les set vides polítiques, com els gats), i Bibiana Aido, a Igualtat.

Però tot això passa, mentre l’oposició espanyola no pot celebrar ni aquest petit triomf. Després de tants casos salvatges com el Prestige, el Yak-42 i tants altres, ara estan tocats per la corrupció interna. Tot plegat, un conjunt de males vibracions per a un mal moment polític i econòmic.

Música / It’s a Miracle # Roger Waters

PD: S’acosta el Black Music Festival 2009 de Salt. Una escapada obligatòria.

Quan només es té en compte l’audiència

És indignant veure el tractament que alguns programes de televisió han fet del cas de la mort de la jove sevillana Marta Del Castillo. És quan el codi ètic periodístic desapareix per treure’n el màxim rendiment dels índex d’audiència, que és el gran objectiu de qualsevol presentador. Aquests espais que es basen en el directe tenen un format que els permet jugar amb tot allò que està passant de manera distesa, però quan surten dels guions dels reportatges habituals és quan més errors cometen. Acostumats a parlar de gastronomia, indrets curiosos, la vida dels famosos o els clàssics vividors de la premsa del cor funcionen com a entreteniment. Però quan passen casos com els de la jove andalusa tenen la notícia perfecte perquè és la polèmica real que moltes vegades han de fomentar de manera intencionada. I no és el mateix. I fomenten el periodisme sensacionalista, oblidant-se del rigor professional i pensant en garantir puntes de l’index d’audiència que els permeti recordar que ho van fer molt bé. Caldria un debat a fons, amb la implicació de la justícia, sobre què poden fer aquests tipus de programes i ser valents amb els plantejaments dels interessos de la mateixes cadenes. El circ mediàtic és aplastant i contrasta amb la indefensió que poden patir els familiars i l’entorn de la víctima, sense cap tipus de protecció ni dret a la vida privada.

Música / I try # Macy Gray