Anna Pagans tanca una etapa a l’Ajuntament de Girona. L’alcaldessa avui ho ha anunciat públicament, però era una especulació que feia temps que corria per la ciutat sobre què passaria al PSC. La mateixa Pia Bosch, la candidata -de moment- més ben situada, darrerament ja no podia amagar sentir-se com l’alternativa. I més encara, després dels resultats socialistes del 28-N, amb el fracàs de no repetir al Parlament. Tres setmanes després, Pagans anuncia el seu comiat i posa fi a més de 8 anys que han servit per marcar un punt i seguit del Nadalisme a la ciutat després d’una obra de govern de 23 anys. Per tant, el seu cicle era el d’agafar el relleu, agradi més o menys aquest terme. I és que Nadal és molt Nadal. Així doncs, feina feta. Pagans marxarà al maig vinent sense haver pogut evidenciar un lideratge com el del seu predecessor. De fet, ho tenia complicat, però ara la sensació de ganes de canvi a la ciutat va en augment amb vista al maig, mentre el PSC és a temps de presentar una llista potent amb l’objectiu de mantenir els 10 regidors i continuar governant.

La política són cicles -per llargs o curts que siguin- i a nivell català, en la primera dècada del segle XXI, existeix cada vegada més l’evidència que s’han acabat els mandats llegendaris. A nous temps, nova política, amb nous perfils més tècnics, que s’han de començar a mentalitzar que la regeneració té trams de 8 anys: vocació de serveis públic a terminis. El d’Anna Pagans és un altre adéu lloable, valent, amb la incògnita de si ha estat més forçat del compte, que s’afegeix als que s’han produït aquests dies i es produiran abans de les municipals.

Música / Els teus cels # Josep Thió