Carles Folguera va fer una conferència ahir a Girona per valorar el moment actual de La Masia, que es troba en plena transformació i en l’època més brillant de la història del Barça. El director de la “fàbrica blaugrana” va analitzar la metodologia que s’aplica a La Masia per a la formació dels 60 joves que hi resideixen. I en aquesta mena de “mix entre Operació Triunfo i Gran Hermano“, Folguera va remarcar la importància de l’educació i la formació d’aquests joves, que hi resideixen perquè tenen la base per poder arribar a jugar algun dia amb el primer equip. Són els somnis que fabrica aquesta “empresa” que ara viu un moment d’esplendor mundial per la quantitat de jugadors del planter que són al primer equip: Messi, Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés, Pedro, Sergio Busquets, Piqué… Però també al cos tècnic: Pep Guardiola, Vilanova, Altimira, Boada, Valentín, Julià, Torrent. Planchart… I a més, són un bons miralls. Elogis als futbolistes i a les persones, precisament, el que persegueix La Masia a base de camins que també són difícils però al mateix temps necessaris. I amb l’esperit de ser el màxim de professionals en els diferents àmbits.

I La Masia, que ara passarà d’un espai de 600 a 6.000 m2 -i de 60 a 83 esportistes-, s’ha convertit en un referent mundial forjat a base de premises clares, més enllà del futbol: inculcar una filosofia basada en l’esforç, equip, respecte, humilitat, valors, honestetat… Per això, Folguera va acabar apel·lant a tot allò que plasma el primer equip, que és l’excel·lència pel que fa els resultats però també admiració per com guanya. Especialment, respectant sempre els rivals. Per tant, més enllà dels grans titulars i el ressó mediàtic, els conceptes formatius de La Masia haurien de ser una referència per a qualsevol altre sector de la nostra societat. I posats a valorar aquest gran cicle, també cal reconèixer la tasca silenciosa i discreta de Folguera després de gairebé una dècada com a director del centre.

Phil Jackson: “Els bons equips acaben per ser grans equips quan els seus integrants confien prou els uns en els altres per renunciar al jo per al nosaltres”.