Arxiu d'etiquetes: Columna

“Aicnàlubma” del mestre Puyal

Denses però brillants i que arriben en un moment de grans canvis comunicatius aquesta mena de memòries que Joaquim Maria Puyal, que les ha volgut publicar titulant-les Ambulància però a la inversa: “Aicnàlubma” (Columna Edicions).   Són un conjunt de reflexions en veu alta que radiografien el periodisme al nostre país i que m’agraden perquè tenen una visió transversal, gens corporatives en temps de grans grups mediàtics i ben afinades des de la visió nacionalista.

Puyal admet que no és un llibre comercial, que ha volgut publicar tots aquells apunts que, amb el pas dels anys, ha anat acumulant amb el seu pas per la televisió i la ràdio. Que són molts. És un referent i un històric de la professió que en els darrers anys s’ha abocat a les retransmissions del Barça, però tot i això evidencia que tenia ganes d’analitzar el periodisme més enllà del futbol i les classes universitàries. I d’acord que ja els té fets, ell mateix ho reconeix, i podia haver picat alt amb un “llibre Barça” sobre els presidents Laporta i Rosell o bé els “grans” Guardiola, Messi, Xavi, Puyol… i picar fort per Sant Jordi. Però volia parlar de la “cosa”. I amb dosis de valentia i sense lligams.

I la “cosa” està en transformació per la crisi i l’entrada d’internet. I Puyal no vol rendir comptes amb ningú, ni tampoc plasmar una visió negativista, encara que les “perles” hi són alhora de valorar el domini espanyolista, el control legislatiu, el poder dels grans mass media, la simbiosi poder-mitjans, la crisi del paper per ser rendible, unes televisions  comercials a qualsevol preu, els drets dels espectadors, els missatges, i els mitjans d’una “Catalunya que és una nació sense estat propi”. Gràcies mestre!

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchai: “Mentre no escrigui sobre el govern, la religió, la política, i altres institucions, sóc lliure d’escriure qualsevol cosa.”