Fèlix Millet està cada vegada més sol. No em sorprèn que el seu advocat, Pau Molins, hagi renunciat a la seva defensa després d’onze mesos d’esclatar el cas del Palau de la Música. Per molt que Molins sigui un gran penalista és un contrasentit que en aquest moment del procés judicial, amb el seu client en presó provisional, prefereixi tirar la tovallola de la defensa. Molins té dret a respectar la confidencialitat del seu client però la renúncia denota que, fins i tot encara que sigui per motius estratègics, el cas se’ls ha escapat de les mans. Potser Millet no va explicar tot el que sabia al seu advocat,  potser no facilitava la màxima informació per  millorar la defensa, però el mecenes continua tenint l’ultima paraula, tot i que cada vegada està més sol.  És l’entorn de CiU que ha recomanat a Molins que deixi el cas? Són les mitges veritats de Millet? Són pressions d’alt nivell? Potser és que tot plegat serveix per respondre als interrogants del cas. I mentre la defensa recaurà ara en Mireia Astor, sòcia del bufet d’advocats de Joan Piqué Vidal, la resta ens continuem indignant amb aquest cas i les possibles connexions, mentre la sol·litud de Millet, encara que sigui com a pres privilegiat, està envoltada de silencis, temors i pressions.

Música / Don’t Wait To Long # Madeleine Peyroux