Hi ha llegats humans com els de Vicenç Ferrer que segur que ens han marcat en algun moment de les nostres vides. Els referents vitals que es poden tenir a una de les regions més pobres de l’Índia, com és Anantapur, no són comparables als nostres, però el que ha aconseguit aquest missioner al llarg de la seva vida estic convençut que perdurarà en el temps. Com estic segur que valorarem la grandesa de la seva emprenta a mida que passi el temps. Com del no res, en una regió sense gairebé recursos naturals, va aconseguir fer realitat un somni per ajudar als qui més ho necessitaven: més de mil pobles en 19.000 km2. Poc a poc, amb ajudes de gent que anava prenent consciència del seu projecte, va anar construint cases, hospitals, escoles i edificis per ajudar a famílies senceres. I sempre intentant que en sortís beneficiat el col·lectiu, que anava creixent gràcies a les ajudes, les aportacions i els apadrinaments. Un objectiu global carregat d’humanitat que ara ja té una gran dimensió que sembla, fins i tot, impossible d’imaginar. Tot a base de valors que avui dia passen massa desapercebuts per culpa de la cultura de vida que hem anat adquirint que passa més pel tenir que saber donar. I sempre recordaré una frase que em va recordar quan va visitar Girona: “En la pobresa més extrema, en la humanitat despullada, he trobat la major riquesa.”

Música / We Are Free # Noa