Continuo amb la meva croada particular de voler informar-vos sobre aquestes revisions que fan les cadenes. Després d’haver-vos parlat de Lethal weapon, aquest cop és el torn de The exorcist.
Reconec que la meva primera intenció era criticar i carregar-me la sèrie. Vaig veure els dos primers capítols i ja em fregava les mans de tot el suc que en podia treure, de com una cadena es carregava una de les millors cintes de terror de tots els temps. Però com que sóc de naturalesa contemplativa vaig trigar a fer l’article, i a l’hora de posar-m’hi ja no recordava gaires coses de la sèrie, per tant vaig aprofitar i vaig tornar a veure els capítols, del primer al quart.
I, ai las! Ves que aquest cop el que vaig fer va ser separar completament la pel·lícula de la sèrie… i ves per on, que la cosa millora (tampoc n’hi ha per llançar coets, però millora).
El primer capítol de The exorcist ens situa 40 anys més tard que la cinta del 1973 dirigida per William Friedkin. El pare Merrin (Max von Sydow) i el pare Karras (Jason Miller) deixen pas als pares Marcus (Ben Daniels, Flesh and bone) i Tomas (Alfonso Herrera, Sense8), respectivament. Ellen Burstyn, la preocupada mare del film, deixa lloc a Geena Davis, que a base de bòtox sembla realment posseïda. Linda Blair, que després d’interpretar la porca de la filla posseïda no va fer res més, a la sèrie la canvien per Hannah Kasulka.
El capítol pilot serveix per presentar els personatges i complir amb els homenatges obligats a la pel·lícula (la caràtula, la música de Mike Oldfield, giraments de cap i altres coses que no recordo). A partir del segon capítol la història se separa del film i ens explica dues històries. La primera és la que afecta la família Rance, amb una filla que mostra símptomes de possessió demoníaca i a qui el pare Tomas ha d’intentar ajudar. La segona ve a explicar que, a pocs dies de la visita del Sant Pare a la ciutat de Chicago, sembla que hi ha un augment de les possessions demoníaques i al pare Marcus sembla que se li gira feina.
Si bé amb sèries com Outcats o Preacher el tema de possessions ja estava cobert, The exorcist sembla que decideix fer-ho millor, amb uns efectes especials prou ben fets, unes interpretacions força dignes i amb una història que, si bé no aporta res de nou, ens pot fer passar una bona estona.
Això sí, sempre que tingueu el bon cap de no voler estar comparant la sèrie amb la pel·lícula, que llavors perd de totes totes.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats