El passat dia 7 la Consellera Irene Rigau, va fer una conferència a Tribuna de Girona sota el títol: “El futur de l’ensenyament” La Consellera no va fer cap concessió a l’auditori i la seva intervenció va ser brillant per la claredat i pel sentit comú.  És curiós que n’hagi de ressaltar aquestes dues característiques, però malauradament avui no estem acostumats a què els polítics ens parlin així.  “Hem de poder garantir als infants una escola d’èxit” “Tenim un problema perquè no està de moda treure bones notes” “Tenim un problema perquè no està de moda la mèrit” “N’hi ha que no rendeixen el que no poden rendir per no perdre els amics” I davant de l’informe d’ESADE on es diu que els joves catalans d’avui són: INDIVIDUALISTES, HEDONISTES I DEMANDANTS DE PROTECCIÓ, va interpel·lar als mestres amb un contundent: “Què hem fet?” Va exigir també als pares que el nens han d’anar en condicions a l’escola: menjats, dormits i descansats.  I va posar en dubte que a l’escola sigui un lloc on només s’ha de passar-s’ho bé, “no es pot renunciar a l’exigència i a l’esforç, per mantenir la felicitat”

En el torn de preguntes un mestre-sindicalista, li va dir que el col·lectiu de mestres estava desanimat, i li demanava quines propostes feia per animar-los; la resposta també va ser contundent: “ com podem estar desanimats tenint el treball segur en un moment com quest de greu crisis i amb tant d’atur?   “No m’imagino un mestre dient a un pare que acaba de perdre la feina o la prestació de l’atur,  que estàs desanimat” I per acabar de trencar mites i tòpics, va posar al seu lloc les noves tecnologies, perquè el problema del greu fracàs escolar no és per culpa de tenir més o menys ordinadors.

Una cosa em va sorprendre i és que els que preguntaven a la Consellera – la majoria mestres – llevat d’un, cap es van  aixecar, la resta van fer la pregunta assegut.

Al sortir, tret dels més recalcitrants, hi havia un clima d’esperança;  i un amic meu, mestre per vocació i  director dels centres més conflictiu de Girona, estava entusiasmat.

“Un fracàs escolar tant elevat posa en qüestió el món del treball i el benestar de la societat”

La Consellera va deixar clar que el futur de l’ensenyament és d’exigència i d’autoexigència, i ella com a màxima responsable, accepta el repte i comença per dir les coses clares.