N’estic saturat, i encara falten dies. Així que apareixen les falques publicitàries a la ràdio o a la televisió, i la informació de campanya, m’ho salto. No escolto, no miro, no llegeixo. En tinc prou. Però a l’hora dic que aniré a votar, tinc clar que votaré, i també tinc clar què votaré. Votaré com ho he fet sempre, pensant només amb el meu país, amb Catalunya. No m’agraden les marques blanques, ni les enganyoses. Entenc l’honradesa dels que aquí es presenten obertament com espanyolistes i fins i tot els declarats anticatalans. Però trobo humiliant haver d’acceptar als que en els moments electorals es maquillen de catalanistes, i són espanyolistes. L’engany mai el pot acceptable una societat digna. I molts d’aquells que blasmaven a la Vicepresidenta per haver-nos enganyat amb el seu Currículum ( un fet lleig) ara han mostrat el seu, i ens han ensenyat realment a qui serveixen, i tots hem vist com en un moment donat, quan han de triar entre Catalunya o Espanya, trien Espanya.  I ens han volgut enganyar dient-nos “Mas ( que volia dir Catalunya) tindrà el PSC al seu costat” , però aquells que defensen allò que no són, acaben evidenciant la seva realitat. Jo no els retrec el què van fer votant contra Catalunya, perquè això forma part de la seva condició ( més traïció va ser la LOPAPA, que van crear, impulsar, defensar i votar) són el PSOE i hi tenen tot el dret a ser-ho. Allà ells amb la seva consciència.  Només els nego el seu art d’enganyar i d’enganyar-nos. De dir que són el què no són. De dir que faran el què no poden ni volen fer.  Sortosament el nostra país camina ràpidament cap a moments molt importants on tothom haurà de dir clarament a quin lloc realment està. Quina és la seva direcció i objectiu que volen per Catalunya. I com l’objectiu serà tan alt, deixarem les divisions ideològiques i ens agruparem els que volem la llibertat, i s’agruparan els que volen el servilisme.  I ens quedarà clar qui és qui, sense jocs de paraules, ni de sofismes tronats, ni d’encanteris. Un dia vaig llegir: podria haver-hi flors a la Lluna, fins i tot aigua líquida al Sol, però no hi ha una engruna d’amor, de qui ens diu estima a dos a l’hora.