Quan algú ha de defensar els seus arguments amb atacs als altres, és que no té arguments o no està preparat per defensar-los, així doncs les declaracions ofensives sobre el PER que va fer Duran, em van semblar inoportunes entre altres coses perquè el PER es va instaurar a Espanya fa molts anys, i ha tingut moltes oportunitats per criticar-lo amb arguments prou contundents. Si el què pretenia era defensar-se d’unes declaracions d’una consellera andalusa sobre les retallades catalanes, les persones intel·ligents mai contesten amb un atac; la resposta sempre ha de ser amb arguments objectius.

Anem a pams! Critico com el primer la fórmula PER perquè allò que en principi va ser una acció puntual, s’ha pervertit i s’ha convertit en una mena de compra de vots i un gran focus de corrupció.  Dit això, nosaltres també tenim PER’s encoberts: el mateix Senat n’és un exemple. Una càmera que no té ni suc ni bruc i que costa un dineral, es menten com a assegurança d’ocupació d’un gran número de polítics que els seus partits necessiten col·locar. També és una mena de PER els Consells Comarcals, si tenim les Diputacions.  O aquests milers de milers d’alliberats polítics i sindicals. O els càrrecs de confiança. O aquest gran nombre d’empreses municipals, comarcals, provincial, nacionals i espanyoles,  que són perfectament suprimibles. O com ha quedat evident, tots aquests consells d’administracions de les caixes.  O uns quants ministeris que dupliquen traspassos ja fets… Tot això és una mena de PER d’alt concepte, però no deixa de ser, com a mínim, igualment criticable.

Cada vegada estic més convençut que aquest país nostra no funcionarà fins que li hàgim fet una gran esporgada de tanta rama que consumeix i no ens dona fruits. Però també cada vegada veig més difícil que això passi, tot i que ho necessitem com l’aigua d’aquests dies de saquera, perquè els principals damnificats serien els mateixos que ho hauríem de canviar-ho. I, per iniciativa pròpia, no ho veig possible.