Queda clar que per Catalunya i per Espanya aquesta campanya electoral és molt especial; si volguéssim fer èpica diríem que és la “mara de totes les campanyes” i potser aquesta vegada ens aproparíem més a la realitat. Per primera vegada tindrem l’oportunitat de dibuixar una sociologia política catalana molt més realista, perquè l’argument força ara és d’una banda els que defensen el dret a decidir dels catalans i de l’altra els que ens el neguen. La  resta, per important que sigui, forma part d’un secundari interés perquè el “ser” és sempre primer, o ho hauria de ser,  al “fer”.  I com l’objectiu és molt alt, la precampanya ja feia preveure cap on aniria la campanya, i no ho ens han enganyat. El primer problema que es troben alguns per defensar el seu programa unionista,  és la manca d’arguments i la símptoma més clara quan passa això  sempre és l’aparició de l’insult i de la mentida.  M’agradaria molt, i és una petició que els faig,  que els que defensen el dret a ser consultats, no caiguin en aquest parany de l’insult ni de la mentida,  tenim arguments molt potents per defensar-ho, i com més seny i mesura hi posem en la defensa, més clara serà l’evidència de la pobresa d’arguments dels adversaris. Jo, modestament aconsellaria al President Artur Mas i els altres líders polítics, que cada matí, abans de fer res, es llegissin el poema “If” de Kipling, un poema que el poeta fa al seu fill i que és tot un model d’actitud.

També ho hauríem de fer tots nosaltres per suportar estoicament el tracte d’incapaços que ens fan amb les seves lliçons patriòtiques i morals.  El PP ha començat la campanya amb un vídeo que destil·la tota la desesperació acumulada al veure com el seu discurs té poc ressò i han d’utilitzar la por com a arma política. La seva “creativitat” ha arribat fins a l’absurd de transmetre el missatge que en una Catalunya independent els García s’haurien de canviat el cognom i catalanitzar-lo. Fa molts anys vaig llegir una peça genial titulada precisament “ Un missatge a García” o “Carta a García”.  És un text curt, conegut mundialment i que sovint es posa per exaltar el valor de la  feina ben feta, i la importància que té per l’èxit quan un creu en el seu esforç i sacrifici per assolir un objectiu. Vist el “missatge dels populars”, a banda de formar part de la baixa política, asseguro que no passarà a la història com sí hi ha passat el text d’Albert Hubbard.

A banda de sentir-nos interpel·lats per  la mentida i l’insult, hi ha un altre parany en el que no hem de caure. Ells han vist que les enquestes són força coincidents en una gran victòria dels demòcrates pel dret a decidir i la seva estratègia ara és neutralitzar l’evidència enfocant-la només en els resultats de CiU i avui són molts els polítics i analistes polítics de Madrid que defensen l’absurd que si Artur Mas no treu majoria absoluta ( i alguns fins i tot s’atreveixen a dir, si és una majoria absoluta justeta) suposaria una invalidació de tot el procés encetat a Catalunya a partir del 11-S. Ignoren, o pretenen ignorar, els vots dels altres partits que també defensen el mateix. Suposo que la nit del 25-N serem molts els que sumarem els diputats dels uns i dels altres, i aquest serà el vertader veredicte democràtic d’aquestes eleccions excepcionals. La resta té molt importància partidista, però no tanta nacional. És clar que una majoria absoluta de CiU enfortiria molt al president  Mas i l’alliberaria de les crítiques dels crítics, i també seria bo per Catalunya, però aquest procés, com ha dit el mateix president, és un procés que s’ha de fer amb consens i amb els grups parlamentaris.

Rowen, que va ser el soldat encarregat de portar el missatge a García que era cap dels rebels i s’amagava a la “Sierra cubana”, va assolir el seu objectiu: entregar el missatge. El proper 25-N els catalans lliurarem un missatge democràticament a tot el món del què volem ser