En aquests darrers dies hem vist com alguns transformaven la campanya electoral amb un “tot s’hi val”. Ells que tenen el màxim del poder utilitzen l’aparell de l’estat, les cloaques de l’estat i els poders mediàtics afins. Però per mi una de les baixeses moral més execrable per un polític és mentir per fer por i fer-ho en els més vulnerables emprant la mentida.

“Amb una Catalunya independent, les pensions perillarien” Aquest mantra repetit tant sovint per l’Alicia Sánchez Camacho, la cap de llista del PP, ja ha tingut l’oportuna i contundent resposta amb números per part del professor Xavier Sala i Martin, però a partir de l’afirmació de l’Alicia i seguint el raonament inductiu, m’agradaria fer aquesta aportació.

1.)  Perillarien pel fet de viure a Catalunya?

2.)  Perillarien pel fet de ser catalans?

En el primer cas, si els catalans jubilats traslladem la residència a València o a Saragossa, ja no perillaria?

O encara ho podem portar més lluny: si traslladem la residència al Marroc, a França o a Nova York, tampoc perillaria?

La discriminació només seria pel fet de viure a Catalunya?

Anem al principi, tot els que avui cobren la jubilació suposa que durant més de trenta anys han cotitzat a la Seguretat Social espanyola i a canvi han adquirit un dret a la jubilació.

Aquesta cotització no estava en funció de la nacionalitat ni de la residència,  sinó del fer d’estar treballant i donat d’alta a la Seguretat Social.

La quota que pagaves no estava relacionada amb la nacionalitat ni amb la residència, sinó del nivell de sou que tenies.

Així doncs pel què fa la prestació de la jubilació, la cotització és aliena a la nacionalitat i a la residència, el requisit imprescindible és que treballessis i cotitzessis.

El compromís contret per Espanya amb els cotitzant i l’import a percebre, només el condiciona els anys i la quota de cotització,  mai el lloc de residència ni la nacionalitat, i menys una vegada jubilat.

Si fos veritat el què diu la senyora Sánchez Camacho, i seguint el seu raonament, ens portaria la les següents barbaritats.

a)    Una vegada et jubiles per poder cobrar del Govern espanyol hauries d’adquirir la nacionalitat espanyola i t’haurien  d’assignar el lloc de residència, un fet aquest darrer,  que és contrari a la Constitució.

b)   La seva afirmació, seguint amb el seu raonament, ens porta a la paradoxa que tot aquell treballador que cotitzi a la Seguretat Social espanyola, però no sigui espanyol, no tindria dret a la jubilació.

c)    Amb la seva afirmació exclou dels drets de pensió a tots aquells estrangers que treballen i cotitzen a Espanya, ja siguin de multinacionals o immigrants.

d)   Amb la seva afirmació posa com element imprescindible i necessari per tenir el dret a la jubilació, tenir la nacionalitat espanyola.

e)    Si el que defensa només ho pensa pels catalans, seria un acte de discriminació per nacionalitat també seria inconstitucional i fins i tot seria delictiu.

Així doncs, cal afirmar que els jubilats catalans tenen el dret de seguir cobrant la jubilació del país que van cotitzar i aquest l’obligació de pagar-la; és a dir: d’Espanya.

En cas de no fer-ho i si tingués molta confiança amb el Tribunal Constitucional, els diria que podríem demandar a l’Estat espanyol  per discriminació. Però també tenim la possibilitat d’acudir a instancies internacionals.

Prou mentir.