És cert que els maies no hi pensaven, però el seu dia 21 tot fa suposar que els catalans sí que hem entrat en una nova era: si més no hem passat de la famosa època de la puta i la Ramoneta a la de la clarificació. Durant més de trenta anys, potser abans i tot, aquesta innecessitat de definició afavoria els impostors i els que es trobaven confortables en la inconcreció. Realment era un espai de comoditat perquè s’hi trobava bona part del gruix de la societat catalana. Però el temps i les circumstàncies canvien i avui ens exigim més realisme i més concreció. De fet, segons va dir el mateix president Mas, una de les causes de l’avançament de les eleccions era per saber si realment aquella gran manifestació de l’11 de setembre, amb la seva pancarta i els crits d’independència, es corresponia amb la realitat d’un desig social, i res millor que unes eleccions democràtiques per saber-ho.

El debat d’investidura del 130è president de la Generalitat va tenir un fet criticat per tothom, i va ser la indefinició que va proclamar el PSC-PSOE dient que s’abstindrien en totes les votacions que es produïssin pel dret a decidir. No han entès que els temps han canviat i que la societat d’avui exigeix concreció i clarificació i que la seva indefinició, que podria tenir l’estratègia de no molestar a ningú, resulta que no agrada a ningú. Fins i tot alguns dels seus diputats i els companys espanyols l’han criticada.

En aquesta nova era, el govern i el Parlament s’hauran d’enfrontar a dos grandíssim reptes: l’econòmic i el nacional. És per això que la composició del nou govern i l’ordre jeràrquic de les conselleries ens donaran moltes pistes. En aquesta mena de “pacte per la llibertat” que han signat CiU i ERC i que ha permès que el president Mas fos investit en primera votació per majoria absoluta, hi ha tota una declaració d’intencions, alguna de les quals sospito que hi és més per estètica que per consistència, però davant dels reptes que haurem de vèncer, per la situació financera de la Generalitat i l’actuació d’ofec a què la sotmet el govern espanyol, el conjunt de l’acord em sembla imprescindible. Segurament una de les carències d’aquest pacte que vol dibuixar el futur de Catalunya és la de fer un país altament eficient. Per això és imprescindible tenir també una administració extremadament eficaç i només és possible assolir-ho si som capaços de sortir del model escleròtic espanyol, que fins ara hem copiat amb gran perfecció.

La Catalunya del segle XXI no pot tenir una administració del segle XIX, perquè consumeix excessius recursos que hem de poder dedicar a l’economia productiva, i és incompatible amb un país nou. Sé que és difícil fer aquest pas, i potser impossible fer-lo des de dins perquè les resistències són grandioses, però igual que les gran empreses per subsistir han hagut de simplificar moltíssim la seva gestió i abaratir el cost burocràtic, els països també ho han de fer. De fet, en la primera legislatura, el president Mas tenia una petició que la resumia dient “fer més amb menys”, una exigència que també ha de servir per desburocratitzar el país. Un dels debats que hi ha hagut durant la negociació del pacte ha estat la data del referèndum o consulta. Uns l’han volgut concretar, i a més que sigui ràpid, i els altres volien com a marc la legislatura. Els recomanaria que, si no ho han fet, llegissin La faula del marshmallow i hi trobaran una pregunta: “Què estic disposat a fer avui per tenir èxit demà?” No sé si la millor manera avui per tenir èxit demà és mostrar totes les cartes a tots aquells que en busquen el fracàs.