En la presa de possessió del càrrec, el conseller Santi Vila va dir al seu company sortint, Lluís Recoder, que iniciava el seu mandat amb “presumpció de bondat”. I va posar com a exemple que la primera felicitació la va rebre de la ministra de Foment, Ana Pastor, motiu que el feia estar esperançat. També el conseller Francesc Homs demanava diàleg a Mariano Rajoy i aquest li va contestar que estava obert a parlar, tot i que advertint que seria dins de la Constitució.

La nova “tripulació” catalana, ja en els seus llocs de comandament, comença una legislatura que serà de vertigen, segurament serà la més problemàtica i conflictiva de la història moderna, però és bo que tothom comenci aquesta nova singladura amb una “presumpció de bondat”, encara que, sospito, ben aviat toparem amb la realitat contundent i no ens deixarà gaire marge per a l’idealisme. La realitat és i serà molt dura.

De la composició del govern català ja se n’ha parlat molt i s’han valorat les noves incorporacions fins i tot intentant veure-hi desplaçaments ideològics cap a l’esquerra en funció de la seva procedència. D’aquí a cent dies, tal com pertoca esperar per cortesia, veurem què vol dir aquest viratge ideològic, perquè sincerament en aquests moments, encara que hi hagi tot un discurs des de l’oposició i amb les cartes tan marcades, no hi ha massa espai ideològic. Veig molt més necessari esperar-ne una gestió extremament acurada de tot l’escàs diner públic i la permanent recerca de reducció de costos.

Tot i que ha quedat eclipsat per les noves incorporacions i els canvis de cartera, la principal fortalesa d’aquest govern és la continuïtat del conseller Andreu Mas-Colell, una continuïtat que segons la premsa en certs moments va ser un dubte. Per mi és la gran notícia d’aquest govern, ja que la seva capacitat i el reconeixement internacional de la seva vàlua, el fan una peça clau en tota aquesta travessia.

Diuen que en el primer govern d’Artur Mas algunes primeres figures van declinar l’oferiment de ser conseller, i precisament, amb aquesta disponibilitat a col·laborar pel país en un dels pitjors moments per gestionar-lo, que algú posi tot el seu grandiós patrimoni intel·lectual i moral al servei d’aquest poble, cal agrair-ho immensament.

Deia un dels negociadors del pacte entre CiU i ERC que, malgrat el que s’havia dit, la negociació més fàcil va ser la de l’àrea econòmica, i ho atribuïa explícitament al tarannà i a la capacitat pedagògica i negociadora de Mas-Colell. I a més de les seves capacitats li hem d’agrair que també sigui una persona que en parli clar. Que no ens enganyi i ens mostri la realitat tal com és. En la primera roda de premsa de després de la reunió del govern de dijous passat, ja va deixar-nos clar que “a curt termini empitjorarem, no hi ha miracles”. El realisme poc nadalenc d’aquestes paraules en avisa que si no es canvia el nivell de dèficit previst per al 2013 serà un any molt difícil, tot i que preveu que també serà el darrer exercici de les retallades.

Penso que s’ha atacat injustament el pacte de govern, especialment per la puja d’impostos i les seves conseqüències negatives per a l’economia, però rebaixar 4.000 milions d’euros en un any és una filigrana que necessàriament suposa prendre una decisió, i en aquest cas també jo li dono “presumpció de bondat”.

Si hagués de fer una petició al nou govern, una petició que ja he fet altres vegades, és que amb la màxima decisió repassi permanentment quines són les despeses suprimibles, quins organismes i quines empreses i consorcis. Acceptem la bondat dels sacrificis en els ingressos, però també exigim la valentia que calgui per tapar aquest doll de despesa pública que podent-ho aturar no ho fa.

Amb aquesta tripulació nova salpem cap a una singladura de mar brava, anteposant, avui, la presumpció de bondat de tots, i amb el desig que l’exigència política i moral que reclama el moment que vivim no resulti defraudada.