No queda gens clar que el catalans detestem, tant com ens agrada dir, la mentida i la manipulació. Jo més aviat penso que sovint és la veritat la que ens fa por. Les evidències més clares que em porten a fer aquesta afirmació són, per exemple, els partits polítics que han governat durant vuit anys, que així que passen a l’oposició comencen a fer un discurs i propostes totalment contràries al que deien i feien en el govern, sense que la societat els amonesti per aquesta incongruència. També, en els programes dels partits que concorren en unes eleccions s’hi fan ofertes amb una altíssima dosi de demagògia i d’engany, i resulta que els votants ho accepten i sovint els voten, i rebutgen aquells que fan ofertes assenyades i que en temps de crisis no prometen l’abundància. Tothom sap que s’hauran de continuar fent noves retallades, però en la darrera campanya ningú no ho va dir.

En l’economia i ens els mercats, la mentida i la manipulació, quan es descobreixen, solen ser severament castigades, i encara ho són més si s’utilitzen en benefici propi. Quantes empreses i càrtels s’han multat severament per manipular preus! Ara mateix el banc suís UBS ha arribat a un acord extrajudicial i pagarà 1.170 milions d’euros de multa per manipulació del Líbor i l’Euríbor en benefici propi; un afer en què també el banc alemany Barclays estava imputat, i haurà de pagar 347 milions. La manipulació o concertació de preus i d’índexs que serveixen com a paràmetre de referència, quan es descobreix, té una penalització econòmica important, a més de la pèrdua d’imatge. Aquest fet comportarà que l’UBS acomiadi entre 30 i 40 persones responsables de la manipulació.

Segons hem pogut llegir a la premsa especialitzada, sembla que el govern espanyol va pressionar les empreses petrolieres perquè abaixessin el preu dels combustibles temporalment i així rebaixar l’IPC de novembre, que s’agafa com a base per a la revaloració de les pensions. I aquesta manipulació que s’ha dit i s’ha escrit, passada la data crítica, va tornar a pujar els preus. Un argument més que ho fa sospitar. Estaríem doncs davant una manipulació dels preus sense que hi hagi hagut cap escàndol polític ni que el Tribunal de la Competència, que és qui ha de vigilar que això no passi, hagi dit res.

Tan acostumats hi estem, que el poder polític ens enganyi i no compleixi la llei, que ho puguin fer tan impunement? No hauríem de reflexionar tots plegats i comportar-nos més com a ciutadans i exigir la veritat, la transparència i el compliment de la llei?