És curiós aquest fenomen que no sabria pas posar-hi nom, però hauran observat que quan un polític o un partit polític deixa la responsabilitat política ja sigui per jubilació o per passar a l’oposició, canvien radicalment el discurs que fins a les hores havien defensat i en alguns casos fet quan tenien el poder. D’aquest virus n’han estat víctimes els partits i polítics dels tripartit a Catalunya, el PP i el PSOE amb Alfredo Rubalcaba al davant, a Espanya, i a Catalunya també observem com la lideresa del PP a Catalunya, Sra. Camacho, defensa i exigeix aquí i ara, el contrari del què fan allà. Però, en aquest cas, nosaltres no som tant diferents dels del  “nord enllà”. El president de l’Eurogrup, que plega del càrrec el proper 21 de gener, Jean-Cloude Juncker ha fet unes declaracions assenyades en les que es mostra contrari a l’actitud del seus col·legues i molt especialment de la cancellera Merkel, pels efectes nefastos i tràgics efectes socials que provoca la severitat de les exigències en les retallades, especialment en els països del sud, i demana ser més sensibles. Ja l’ha contestat l’italià Mario Draghi, actual president del BCE, que defensa l’esforç i la persistència en les retallades. És que el poder conté un virus que ofusca les idees i ens fa insensibles o és que fora d’ell ens ataca el virus de la demagògia o la compassió?