I si declaren inconstitucional a tot Catalunya? És tant evident la seva estratègia que nosaltres els catalans ens hauria de fer reflexionar. Des de que hi ha el PP al poder l’objectiu clar és ofegar econòmicament, legislativament i políticament Catalunya. I ho sento per aquells “aborígens” que encara els defensen perquè no veuen que ells també en són víctimes. Si fos amant del conflicte, els diria que la seva estratègia és molt bona, però a mi no m’agraden els espais de conflicte. Dit això, tampoc sóc fàcil de sotmetre per la força i sí entenc el valor de l’argumentació per defensar els posicionaments, partint, això sí, del respecte a l’altre. Els crits, el guirigall, la demagògia, la mentida, mai ens porten a la raó. Si volen, els diré que els diàlegs socràtics, m’encanten.

Passi el què passi, per mi Espanya serà Espanya; un país que per la meva vida professional he tingut l’oportunitat de conèixer i conviure des del nord a sud, i aprecio. També sóc un admirador de la literatura espanyola, especialment els clàssics que em semblen excepcionals. Defensar Catalunya, no em suposa cap contradicció a dir i pensar això, i a més m’encanta poder llegir els clàssics en espanyol.

D’aquesta diàspora professional en guardo molt bons records, i fora de petitíssimes excepcions, he trobat més admiració cap als catalans que crítiques. Ara, després d’aquesta descomunal intoxicació política i mediàtica, no sé massa com pensen, però en tot cas dic clarament que jo no he canviat el meu pensament vers ells.

Avui queda clar que les estratègies d’ofec general que ens sotmet el PP provoca una ferida important que fins i tot fa comprensible certes repulsions cap a ell. La incompetència de Zapatero el va portar a deixar políticament el PSOE i econòmicament Espanya com un desert, i Rajoy i el PP deixaran Espanya políticament desfeta. Fins i tot en el cas, no desitjat,  que en el referèndum o en la consulta guanyes l’opció de seguir units a Espanya, l’experiència d’aquest darrers temps ens portarà a molts catalans totalment desconnectats emocionalment a ells.  Només Gaudí del trencadís en va fer art, però això és irrepetible.