Potser sóc jo que no ho entenc i en Duran té raó quan diu amb tota contundència que UDC mai es va finançar del conegut com a cas Treball. Però llegeixo en un diari assenyat i solvent que l’Audiència de Barcelona ha fer pública la sentència que es deriva de l’acord de darrera hora entre el Fiscal i els acusats, i en la sentència es ratifica que UDC va rebre “aportacions dineràries” desviades de les subvencions europees per fer cursos a aturats. Llegit això, i fins on jo arribo, contradiu l’afirmació de Duran. És cert que ara li demanen que dimiteixi, i jo diria que se li demana no tant pel fet del què diu la sentència sinó pel què ell mateix fa temps va dir: que si es probava que UDC s’ha finançat fraudulentament, dimitiria. Fins i tot seguin sent ben pensat, podria ser que ell no se n’hagués assabentat perquè, com tothom sap, UDC és un partit que el president presideix però no intervé massa. Però el punt feble de Duran és haver fet una promesa i ara no complir-la. El primer cas, pot al·legar ignorància, però en el segon no. I és en aquest punt que si no dimiteix, la seva credibilitat queda molt malmesa. Mai  ningú ha de prometre allò que un no està disposat a fer i menys aquells que han de posar la seva honorabilitat en el compliment de les promeses per demanar el vot.