El comentari d’avui és d’aquells que poden fer empipar fins i tot a algun amic meu, per això aviso que no és res a contra a ningú i sí a favor de Catalunya, que per mi és primer. La democràcia a Espanya només va venir per la mort del dictador i això ens ha marcat per sempre. No vam ser capaços d’arrancar-la, perquè els demòcrates teníem poca força i els instal·lats, ja s’hi trobaven bé amb el franquisme. Ara, Catalunya hem iniciat un procés pendent des de fa tres-cents anys, i ho fem a pit descobert. No el fem perquè el dictador s’hagi mort i tenim la necessitat imperiosa de democratitzar-nos, perquè el món ho exigia. A nosaltres ningú ens espera en la independència i això ens fa un procés molt més complicat i amb una gran soledat, per tant, hem de ser molt audaços i molt autoexigents, fins i tot assumint que en algun cas la nostra exigència pugui ser vista con una injustícia amb algú. Ara el procés cap el dret a decidir, és primer. Així doncs, CiU hauria d’iniciar immediatament un procés d’exigència extrema a tots els seus càrrecs electes fins el punt que ningú hagi d’apel·lar al principi d’innocència per defensar la mínima sospita. Si no fem això, els poderosíssims enemics utilitzaran sense cap mena de recança qualsevol sospita per anar en contra Catalunya, i ja no és l’honorabilitat de les persones senyalades qui se’n pot ressentir, és tot el procés cap al dret a decidir el que s’està posant en perill. Ja sé que un imputat no és un condemnat, però avui  ho netegem de la política a tots els imputats, que no necessàriament vol dir que els acusem, ho posem en perill qualsevol possibilitat fins i tot de poder decidir, perquè el primer que decidiran la gent, és netejar la política. Sé que per Artur Mas, és difícil, però ja que som a l’any Espriu recordem allò que diu: “de vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai tot un poble ha de morir per un home sol”