Si som crítics amb les persones i sobre tot amb els polítics quan fan malament les coses, avui per ser justos hauríem de evidenciar allò que fan o diuen bé, tot i que fer bé les coses no hauria de ser excepcional, però… Ahir la NISSAN va anunciar que adjudicava a la planta de Barcelona la construcció d’un nou cotxe. És un fet importantíssim pel país, perquè a més d’una inversió de 150 milions d’euros, es crearan mil llocs de treball directes i tres mil més d’indirectes. A més reforçarà tota la indústria a l’automòbil catalana i injectarà una dosi gran de confiança. Així doncs, no és una noticia que s’hagi de deixar sense ressaltar, en aquest desert de bones notícies. És cert que la negociació entre empresa i sindicats ha durat set mesos, i ha evidenciat el antiquats que són els dos sindicats majoritaris: l’UGT i CCOO. La seva intransigència portada fins la ruptura, és l’evidència que en els sindicats majoritaris també els cal una modernització de polítiques i de lideratges. Hem de ressaltar en positiu l’actitud de l’USO, que aquests van estar l’alçada de les seves responsabilitats. I si s’ha pogut reconduir tot aquest desgraciat afer ha estat gràcies a les bones gestions del president Artur Mas i el conseller Felip Puig.

Un altre gest que honora qui l’ha dit és el de l’Oriol Pujol, quan afirma: “ningú ha de fer nosa al procés històric que ha endegat aquesta formació i aquest país” Culpar en un país de dret només és tasca dels jutges i per tan no seré jo qui ho faci, però ahir dèiem que els interessos de país han de passar per sobre els de partit i personals, i l’Oriol ho ha fet. Felicitem-nos i felicitem-lo perquè alguna cosa canvia.