La nostra societat de la informació és feble i potser més fàcilment manipulable. De fet són molts els estudiosos socials que admeten que és tremendament fàcil manipular a les masses i sovint els dictadors i els autoritaris són un mestres molt eficients en aquestes manipulacions i en la utilització dels medis d’informació. Fa uns anys descrivia el misteri que suposa per mi aquesta roda de com sobreviuen règims autoritaris que són una mena de fabricants de pobres i es presenten com a defensors dels pobres i són precisament els pobres qui els vota. L’opinió pública en una societat mal informada i moguda només pels titulars sense voler aprofundir ni cap judici crític, és un perill. El fet que hi hagi molta gent defensant una causa o una opinió, no vol dir necessàriament que aquesta causa sigui lícita ni vertadera i ara sovint ens trobem davant una mena de dictadura de l’opinió que té els seus riscos. Fins i tot en un estat de dret, quan la causa que es defensa és justa, necessita de mesura i proporció, perquè la bondat de la defensa no ens permet traspassar o trepitjar els drets dels altres. Fins i tot la raó no ens fa impunes a qualsevol acció. I avui, amb la bondat i la pluralitat de medis de comunicació i les xarxes, els activistes i fins i tot els advocats, utilitzen el seu potencial manipulador molt hàbilment en benefici de la seva causa i fins i tot, en alguns casos, per sobre del respecte de les lleis. Contra aquesta manipulació, cal informació profunda, judici crític i un punt d’escepticisme. Cridar més que ningú, no ens dóna més raó que ningú.