La sublimació del jo del Sr. Bustos. Diu Manuel Bustos a l’hora de recuperar l’alcaldia de Sabadell: “He tornat perquè tinc la consciència molt tranquil·la i la meva màxima prioritat és Sabadell” Com sabem Bustos va deixar temporalment l’alcaldia perquè l’estaven investigant i ara, que està imputat, hi torna. Però la reflexió d’avui em porta més lluny de si és bo que un càrrec públic recuperi el seu lloc després de ser imputat, ( ja saben la meva opinió que és mentre duri aquest estat general de cabreig, per defensar la democràcia no és bo) el que m’ha cridat l’atenció és la raó que utilitza per justificar la seva acció. El Sr. Bustos evidencia una característica de la nostra societat i és la sublimació del jo en la que l’ètica és només la meva ètica i les prioritats només són les meves prioritats. Aquest relativisme moral que s’adapta als interessos propis, és una de les causes que ens ha portat fins on som perquè ho justifica tot mentre a mi em sembli bé. Per desgràcia el Sr. Bustos no és un cas aïllat a la política ni en la societat que prima la cultura del jo i dels meus; i amb aquesta filosofia observem com molt sovint individus o minories ataquen impunement als adversaris, simplement perquè és veuen i se senten ungit de la veritat absoluta, que és el primer pas cap a l’absolutisme.