No vull perdre l’esperança. Ara, quan els sobreeixidors de les cloaques vomiten tota mena de brutícia i excrements, més que mai és imprescindible mantenir la calma i saber destriar entre tanta brutícia cridanera, la part neta i noble, que també n’hi ha. L’esperança és imprescindible per viure amb confiança que serem capaços d’assolir tot allò que com a societat ens proposem. Sense esperança cap somni és possible. És precisament en aquests moments de grans tribulacions, quan necessitem més que mai ser conscients que tota aquesta situació que vivim no és pas gratuïta ni improvisada, hi ha un claríssim interés polític de provocar desànim social com a primer pas per l’immobilisme i els catalans no ens hem de deixar arrastrar per aquests interessos obscurs i bastards. Però tampoc podem deixar de denunciar clarament i obertament els mètodes mafiosos incrustats en la política i fer fora a tots aquests que utilitzen aquestes tècniques perverses per convertir allò que hauria de ser una tasca noble, com és la política, en un femer. I avui és un bon dia per recordar als altius: “Polvus eris et in polvus reverteris”