A Catalunya sempre hem tingut una gran afició a l’automobilisme i a les motocicletes i no és estrany que Barcelona sigui una de les ciutats europees amb més motocicletes. És fàcil trobar-se amb algun visitant de fora, que quan ve a Catalunya per primera vegada i especialment si ve a Barcelona, quedi sorprès per la gran quantitat de motocicletes que hi ha. La nostra història ve de molt lluny i no és sorprenent que en un país d’iniciatives i d’emprenedors, aquesta afició també afectés el món empresarial i les oportunitats de negoci que hi havia. El primer artefacte considerat moto que es va construir a Catalunya data del 1904, i al 1916 es constitueix el primer club dedicat a fomentar la pràctica d’aquest esport amb el Reial Moto Club de Catalunya. Ja en els anys quaranta s’hi disputen sis grans premis internacionals i en el 1949 la Montesa 125 guanyarà el primer Gran Premi. Des d’aleshores Catalunya ha tingut i té campions en totes les disciplines i destaca en un lloc d’honor la gesta de la marca catalana Derbi amb els 13 campionats mundials d’Ángel Nieto.

D’entre el gran nombre de marques de motocicletes catalanes, n’hem tingut de mítiques amb un gran prestigi internacional com: Montesa, OSSA, Rieju, Sanglas, Bultaco, Derbi… I malgrat tot el precedent d’èxit cap no ha sobreviscut, fora d’alguns exemples heroics que subsisteixen en uns nínxols de negoci molt concrets i especialitzats, però no massius.

L’esfondrament de tot aquest gran sector que havia estat, ens hauria de portar a fer una reflexió i potser trobaríem les causes a la incapacitat de l’empresari català emprenedor, en fer el salt d’una empresa familiar a una gran empresa. Teníem marca, prestigi de marca i la globalització ens obria un gran mercat, i malgrat això, hem fracassat i avui la nostra presència en el món només la podem resumir amb grans campions en totes les disciplines, amb una gran afició, però desgraciadament ja no tenim indústria pròpia. Fins i tot Derbi ha anunciat que tanca la fàbrica, posant punt i final al que havia estat la història d’un gran èxit.

Aquest procés de desindustrialització a què ens sotmet la crisi econòmica, és tremendament greu perquè per més emprenedors que ara surtin i per més empreses que ara es creïn, tardarem dècades a tenir empreses substitutes i amb capacitat d’ocupació com les que ara moren. El sector de les motocicletes i la seva història ens il·lustra perfectament com, a més d’una gran capacitat d’emprenedoria, que aquesta la tenim, hem de millorar molt la capacitat de gestió, especialment en el moment crític de deixar de ser una empresa familiar per esdevenir una gran empresa. Un pas que a casa nostra ens resulta extremadament difícil.