Per mi hi ha una diferència molt clara entre l’actitud d’Alícia Sánchez Camacho i de la Delegada del Gobierno Español a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. La primera és diputada i cap d’un grup parlamentari d’un partit espanyol, però en el Parlament de Catalunya, i per tant forma part, d’una Institució Catalana. La Delegada, és institució espanyola i defensa clarament el Govern espanyol a Catalunya, fins i tot, arribat el cas, en contra de les Institucions catalanes. L’actuació de la senyora Camacho és manifestament contraria a les Institucions catalanes, fins i tot desacreditant-les, amb la qual cosa, la seva responsabilitat i deslleialtat és més greu.

Segurament aquest país és un dels que tenim més tertúlies radiofòniques i televisives per metre quadrat i això que podria ser una oportunitat pluralista al final un s’adona que tot es redueix a unes vint persones, professionals de les tertúlies, que es van repetint i repartint els programes. Aquest reduccionisme podria ser la causa que molt sovint les tertúlies es converteixen en monòlegs i tots reforcen el primer posicionament del que ha parlat. No hi ha ni dissensió ni controvèrsia raonada. Tot és molt previsible. Ahir a la tertúlia del programa d’en Josep Cuní, va ser un exemple clar de “la unió de criteri” de tots els tertulians i el seu moderador.

Josep Cuni, sempre que pot exhibeix un dels manaments bàsics del periodisme que és contrastar les notícies per diferents fonts abans de publicar-la, però ahir exhibia el titular de La Vanguardia, sobre el cap dels Mossos, que s’ha comprovat que era erroni, o no prou contrastat i, pel que sembla, informació de part; desaprofitant una oportunitat de ser conseqüent amb els seus valors professionals que sempre que pot en fa càtedra, va callar.

Res és el què sembla.