Per errors propis i mala fe dels altres els nostre país ha arribat en una situació “d’emergència nacional” tal com va dir el President Mas, i és per aquesta situació que només podem entendre com un benefici la “magnanimitat” de Rajoy vers Catalunya que va descobrir el President en la reunió secreta. Una indulgència que només és  un “permís” per deixar-no endeutar més,  que vol dir caure encara més avall en el pou, i en un interés del 8%. Res de  moderar l’insuportable dèficit fiscal.

Avui la premsa diu que multaran els camions que passin per la N-II i no vagin per l’autopista. Algú s’imagina cap més altra país modern del món amb aquestes infraestructures que ens connecten amb Europa i per on hi passa més del 70% de les exportacions, les importacions i més del 80% del turisme? Quan un estat t’obliga a utilitzar unes autopistes privades perquè no ha fet una autovia pública en un lloc crític de l’economia i en un país que els hi aporta 8.000 M € sense retorn cada any, com ho podem qualificar?  En més d’una ocasió m’han dit gent d’aquí que tot això ens passa per afavorir els interessos de  La Caixa i Abertis. Sincerament no ho crec i em molesta molt aquesta facilitat que tenim els catalans d’errar sempre el culpable. Ja saben allò d’aquells que assenyalant a la Lluna, es miren sempre el dit. S’imaginen que un dia tots ens aixequéssim ben d’hora i descobríssim qui realment és el culpable què no es paguin els deutes i la gent es manifestés i els ho reclamés  a ells i no a la Generalitat? Potser la senyora Llanos de Luna, estaria més ocupada i deixaria d’importunar als ajuntaments catalans i els senyor Millo deixaria de fer tanta demagògia barata.

Però els catalans som així.