El grup mediàtic La Vanguardia – curiosament un dels grups més beneficiats pel govern de Catalunya – fa dies que experimenta un gir important, especialment en les tertúlies i el “telediari” personal d’en Cuni. Ahir va ressaltar molt que Artur Mas havia mentit en l’entrevista que li va fer en Basté negant una entrevista amb Rajoy, que ja s’havia fet. Entenc perfectament l’enuig dels periodistes en no haver pogut treure la notícia, però si hi havia un compromís entre Rajoy i Mas per mantenir la discreció de l’entrevista, és normal i fins i tot edificant que no es trenqui la paraula donada. Així doncs, jo també hagués mentit.
Un altra focus de pressió cap al President li ve per la gent que no veu bé parlar amb el Govern espanyol i són més partidaris de la caixa que no pas de la faixa, que com tothom sap, la frase “caixa o faixa” s’atribueix a Prim, i volia dir: o caixa de mort o faixa de general, que és el mateix que dir o fracàs o èxit.
El Govern català ha de parlar amb el d’Espanya fins a l’extenuació perquè no som independents i tenim molts lligams econòmics i polítics que ens hi obliguen, i perquè necessitem carregar-nos de raó davant del món. Només tenim la força de la raó i ells utilitzen la raó de la força, i ho hem de desmuntar.
Ahir, fins i tot un periodista de La Vanguardia, en la tertúlia d’en Cuni, negava l’autoritat democràtica què Artur Mas, President de Catalunya, parlés en nom de Catalunya, amb la mala intenció subliminal com argumentació, que això li feia molta por.
Conec una mica a l’Artur Mas, i fins avui tinc tot el convenciment que malgrat les incidies i tota mena de pressions, passarà a la història com un president d’èxit o fracàs, que anirà lligat a Catalunya, però mai com a traïdor. Políticament se li escau el “caixa o faixa” de Prim.

2013-03-29