No tinc gens clar que després de 300 anys, els catalans sapiguem estar a l’alçada per escometre un procés cap al dret a decidir amb la mínima possibilitat d’èxit. És un neguit que augmenta dia a dia al veure amb la lleugeresa i frivolitat que es comporta el nucli dur dels que haurien de dirigir aquesta operació. Ara hem vist que els adversaris sí tenen tàctica i estratègia i saben jugar i juguen fort i van a totes. Ells sí que van veure que la única clau de l’èxit o del fracàs del procés cap al dret a decidir passava exclusivament per l’èxit o fracàs del President Mas i van posar a treballar tot el potencial del CECID, les cloaques de l’estat i els diaris afins. I van tenir èxit.  Artur Mas, no va tenir la majoria que esperava i necessitava pel procés; aquest no va quedar mort, però sí molt malt ferit, com veiem ara. I es que cap iniciativa d’aquest transcendència i complexitat es pot fer sense un lideratge molt fort. No és un procés per fer-lo assembleariament. I ells coneixen les nostres debilitats i ens han parat tota mana de trampes. I nosaltres hem anat caient a tots aquests paranys, seguint puntualment les seves previsions. Si tot això fracassa, i té forces possibilitats que ho faci, m’imagino d’aquí uns quants anys, què dirant els historiadors. Com valoraran els nostres comportaments en aquest moments claus de la nostra història. I com s’esgarrifaran del baixíssim nivell tàctic, estratègic i patriòtic dels nostres polítics actuals, que el seu egoisme els porta a defensar més els seus interessos particulars que els del país. Com el temps de la història minimitza les influències ideològiques i queden els fets, molts quedaran davant les generacions futures, i per sempre,  com vulgars oportunistes. També hi quedarem tots nosaltres, perquè una societat preparada com la nostra, que vulgui emprendre un camí de tanta transcendència i es deixa influenciar i mediatitzar per fòbies i per titulars dels adversaris curosament triats pels serveis secrets adversaris i amb només 10 milions d’euros d’inversió, potser és que encara som una societat poc madura i no ens mereixem l’honor de canviar la història tràgica del nostre país.

2013-04-09