Costa molt d’entendre i de creure com el Govern que ha iniciat els procés polític més complicat dels darrers 300 anys, tingui tanta disintonia dels objectius que proposa i defensa el President. Sembla que ni la signatura d’un document que explicita ben clar el camí a fer, la paraula i la signatura del President no és prou ni és aval com perquè tot el seu govern el defensi. En la meva vida professional sovint he tingut punt de vista diferents amb la resta, però una vegada posats els objectius i acceptats, aquells, encara que no fossin inicialment els meus, me’ls hi feia. La discrepància i la dissidència és bona fins el moment de l’execució, a partir de les hores, ja no ho és i a més, el líder pel bé dels resultats esperats, és bo que els neutralitzi.

Segurament queda bé personalment mostrar en públic que un té opinió pròpia, algú en va dir d’això marcar paquets, però no és gens recomanable ni productiu mostrar-ho quan assumeixes una responsabilitat en un objectiu que no és el propi. Arribat aquí un té dues opcions: deixar el càrrec i seguir defensant el seu criteri, o acceptar el de la majoria. En el govern i en la coalició que  sustenta el govern, l’estil Duran, és negatiu i perjudica molt les possibilitats d’èxit.

Les declaracions contundents del conseller Portaveu del Govern, Sr. Homs, deixant molt clar quin és el full de ruta que val, i que és el signat pel President, haurien d’aturar doncs les interpretacions espontànies i personals i fer pinya per remar tots cap a la direcció que marca el President. En aquestes circumstancies quan la imatge governamental que es mostra és de tants caps tants barrets, o s’atura en sec, o esdevé la imatge d’una casa de barrets,  que és precisament el què s’ha d’evitar, i els que volem un país seriós, ho hem de rebutjar.

2013-04-17