L’articulista Nonie Darwish en un article de fa dos dies, es preguntava on són els musulmans moderats i no condemnen als musulmans integristes que  demanen a Alà que ataqui als infidels. És una pregunta que en cada atemptat dels radicals islamistes també m’he fet. De vegades els silencis són extremadament sonors. Ahir el nostra Parlament fidel amb la tradició del políticament correcte que experimenta en aquests casos, desestimava prohibir que les dones vagin pels carrers catalans amb burka. No és una bona lliçó de respecte a la llibertat i d’igualtat de sexes el que ens han donat els diputats i ha preferit mantenir una tradició importada mitjaval que sota l’excusa de la religió, sotmet a la dona a permanèixer reclosa entre roba. L’excusa dels Il·lustres senyor i senyores que han utilitzat per justificar el seu vot és pobríssima, no valen les excuses que prohibir el burka era sotmetre a les dones a quedar-se a casa tancades. El radicalisme religiós que va en contra de la llibertat i la dignitat de les persones, no hauria de condicionar al Parlament d’un país obert i lliure com el nostre i ahir vam perdre una oportunitat de demostrar el què realment som. Com podem demanar als musulmans moderats que facin allò que nosaltres no som capaços de fer?