Tot el què passa a Madrid aquests darrers temps hi ha el rerefons d’una gran batalla pel poder. En el PSOE les guerres internes i la desorientació programàtica el van convertint en un partit a la deriva. Però la guerra més cruenta és en el partit PP, un partit que fa poc va guanyat amb majoria absoluta i avui la duresa de la crisi, els hi obra unes vies d’aigua que fins i tot el poden fer naufragar.  Les declaracions d’Alejo Vidal-Quadras, contra el seu partit i especialment contra Maria Dolores de Cospedal, les hem de situar en el sentit de supervivència de l’Alejo, puix que el PP de Mariano Rajoy, no hi cap perquè és un esponent de l’extrema dreta.  Ell amb l’ajut inestimable d’Intereconomia i del grup de Federico Jiménez Losantos, fa dies que treballen per enfortir Rosa Díaz, i per ells, don Alejo seria un bon cap de llista a Catalunya, o per tornar a la poltrona del Parlament Europeu.

José M. Aznar, descontent i dolgut per com porta el seu partit els escandols que l’esquitxen, i fent bona aquella frase que la millor defensa és un bon atac, surt amb un duríssim atac a la política de Rajoy amb la mateixa demagògia que ho faria un populisme tipus Grillo. Es presenta com un gran estadista, però és incapaç de veure la realitat més clara: Espanya és intervinguda i el Govern no mana, per més que ens vulguin fer veure el contrari. Sé que per un espanyol del temps de la televisió en blanc i negre com és Aznar, acceptar que Espanya ja no és una, gran i lliure, els hi és inacceptable.

I amb el poc marge que tenen per la idiologia i per la política, la única sortida que tenen és la fixació amb Catalunya, que això a Espanya sempre els proporciona atenció mediàtica i vots. Avui per avui, els discurs política que els uneix és atacar Catalunya, i en la reunió d’ahir de Rajoy amb els barons del partit va quedar ben clar; tot va ser un desacord menys la unanimitat d’anar contra Catalunya. Així, doncs, amb aquest panorama i escoltant sovint l’aplaudiment que tenen les fugides de to d’alguns polítics espanyols, em fa sentir molt incòmode en aquest país que ells volen, i cada dia sento més fort el desig de llibertat.

2013-05-28