Accepto per endavant el retret que em va fer el meu fill David, quan fa molts anys en plena “guerra” Nuñez vs Cruyff em va dir: “ ostres pare no sé com t’ho fas però sempre vas amb la minoria”. En aquell moment el debat era que l’entrenador del Barça volia la clau de la caixa i jo defensava que no era qui l’havia de tenir,  i que era la Junta qui n’havia de ser la responsable. Clar que en Nuñez, per certs sectors de la societat, no era molt simpàtic, però jo no m’ho mirava per simpatia.

Faig aquesta introducció perquè avui del què vull parlar també és un posicionament que pel que he vist i escoltat és molt minoritari.  No m’ha agradat el comportament de l’Eric Abidal del darrer temps. Deixant de banda tota la meva admiració pel què ha demostrat ser capaç de fer amb esforç i fins i tot per l’exemple que és per a moltes persones que estan passant moments molt dolents, el seguit de les seves declaracions dels darrers dies m’han semblat injustes cap al Barça perquè interessadament ha volgut confondre l’emotivitat amb la professionalitat. El Barça va demostrar ser un Club amb valors quan estant malalt el va renovar i va posar al seu servei tota la infraestructura material i humana, per la seva recuperació . I quan ha estat curat i una vegada els tècnics han decidit que era molt difícil que pogués jugar amb el nivell d’exigència que requereix jugar en aquest Club i valorant el seu esforç i exemple, li han ofert un lloc de treball com a Director Tècnic. Entenc que el jugador se senti encara jugador i vulgui jugar al futbol, però les constants apel·lacions publiques què ell volia jugar al Barça, i no acceptar la decisió del tècnics, em sembla de poc agraït, sobre tot tenint en compte que el mateix Club li ha dit que no té cap inconvenient que vagi a jugar el temps que sigui i que tindrà sempre l’oferta de treball del Club oberta per quan ell vulgui.

Gestionar un club de futbol té un problema i és que sovint es juga amb els sentiments i no sempre desinteressadament. I sovint hi ha qui s’ho mira des de fora i a l’hora de jutjar un fet o una decisió tècnica, ho fa més amb el cor que amb el cap. I les decisions tècniques s’han de fer exclusivament mirant l’eficiència per assolir uns resultats que curiosament és aquesta mateixa gent qui els exigeix.

Segurament aquests any sortiran del Barça altres jugadors que els tècnics hauran pensat que el seu rendiment no podrà ser l’esperat. David Villa, per exemple, n’és un, i els que entenen d’aquestes coses diuen que des de la greu lesió que va patir, no s’ha recuperat prou bé per tornar a ser el què era. I és que la vida lamentablement és així. No penso que els tècnics del Barça, no renovin o es venguin cap jugador que pensin els hi és necessari per assolir els objectius.

Em sap greu haver hagut de fer aquesta observació a una persona que personalment em cau bé i que admiro molt el seu esforç; però en la vida s’ha de ser agraït i humil per entendre que de vegades allò que nosaltres pensem i creiem, podria no ser encertat. No és això Eric Abidal, no és això.