Diuen d’aquesta generació TIC que una de les característiques és la impaciència. Estem tan acostumats a la immediatesa que som incapaços d’esperar mínimament. Les estadístiques mostren que la nostra paciència és de 4 segons, temps que espera una persona perquè baixi una plana al seu ordinador, passat aquest temps, una gran majoria abandonen. I tots sabem que la paciència i la perseverança, són dos ingredients que porten a l’èxit. Dics això perquè veig masses col·lectius i partits polítics independentistes, extremadament nerviosos. Tenen motius per la impaciència perquè fa tres-cents anys que esperem, i sovint quan un va amb el discurs de la calma, t’ho diuen; però mai com avui havien encarrilat un procés tan clar i amb un suport social molt gran. El fet que portem tants anys esperant, no és un retret a les generacions passades perquè ells mai havien tingut una conjuntura política internacional tan favorable. S’imaginen aquest procés amb una Espanya sense pertànyer a l’OTAN, ni l’UE, per exemple? Ja s’hauria acabat, com es van acabar els intents precedents. Les paraules del primer ministra de la Gran Bretanya, Cameron, no són gens innocents ni innòcues, per més resposta que el Govern espanyol faci. El mateix “ai, Déu meu, quina pregunta… Dels catalans no en vull parlar” de Catherine Ashton, (que com vostès saben, és la més semblant a la ministra d’afers estrangers de l’UE), que va pronunciar davant del ministre Margallo. Hi ha silencis molt cridaners, perquè si les tesis espanyoles hagués estat clara per la senyora Ashton, no en tinguin cap dubte que les  hauria explicitat.

Convèncer és un exercici molt lent, segurament per que ens agradaria tots, molt lent, però anem fent furat.

La mateixa discriminació o espoli fiscal que suportem tants anys són un argument també molt poderós a favor nostra, per més que ho vulguin explicar. I ara amb l’obertura que ha fet Navarro sobre els privilegis del Concert basc i navarrès, afegirem més arguments.  La llei Wert i l’objectiu  “d’espanyolitzar els nens catalans” amb tot el que suposa aquesta declaració de principis, és també un factor que ens va a favor.

Així doncs, per favor siguem intel·ligents. Actuem amb el cap fred i amb intel·ligència, i els nostres arrauxats els diria que no confonguin el seny amb la tebiesa. És molt penós veure amb quina lleugeresa ens dividim en allò més bàsic, i no veure el malt que fem al procés. Allà on volem anar hi volem anar tots i només hi arribarem si hi anem tots junts. Així doncs, keep calm Catalonia.

Bon dia a tothom