Una dels elements que influeixen més en l’economia és un alt grau d’optimisme i confiança. El pessimisme provoca depressió. Avui Espanya té un gran problema d’autoestima, cap institució espanyola gaudeix de prestigi i això enfonsa la percepció mundial de la “marca Espanya”. En aquests moments Espanya i el seu govern al capdavant, aclaparats pels escàndols del dia a dia, o estan desapareguts o simplement en una posició de resistència numantina. I així no es construeix futur ni es marquen fites ambicioses.

Catalunya té un pla, difícil, però és un pla que engresca i il·lusiona. Té un objectiu, una fita, que si som capaços de gestionar-ho amb seny i intel·ligència, pot esdevenir un element important per superar dificultats.

Malgrat els advertiments interessats que ells ens fan en més forma d’intimidació que d’anàlisi, ells saben que el futur d’una Espanya sense Catalunya és molt més compromès que el de Catalunya sense Espanya. I això els provoca neguit i desconfiança que s’explicita amb les formes del seu comportament, sovint, prepotent i de duresa.

Però arribarà un moment que s’adonaran que tot això neix de la voluntat d’una majoria i és imparable, i com a malt menor, acceptaran negociar. És el que ens ensenya la teoria dels jocs. I si fossin tant obtusos que els impedís ser realistes, no tinc cap dubte que l’UE, com ha fet tantes vegades amb tantes altres coses, els hi faran veure que  aquest problema l’han de resoldre abans que arribi a Brussel·les com a fet consumat.

I aquí hem de ser molt seriosos i acceptar que cap país assoleix la independència cantant. La independència l’hem d’assolir treballant i amb eficiència i creant cada dia un país amb un gran poder tou.

Bon dia a tothom