Fa molts de temps que els hereus ho diuen: l’Espanya de les autonomies sorgida del pacte constitucional és ingovernable i inviable. I és amb aquesta fixació que hem d’entendre els seus comportaments. El primer avís clar de cap on anava la cosa ja fou poc després del 23-F, quan el rei va reunir a la Zarzuela totes les forces polítiques menys les nacionalistes, i d’allà en va sortir la LOAPA, que en principi el Tribunal Constitucional va tombar. El fet que la corona exclogués els nacionalistes que havien participat en el pacte constitucional, aquí no va provocar cap rebuig, ni cap crítica, ni cap reacció. Una vegada més, per salvar la democràcia s’acceptava l’humiliació ja que, en certa manera, era una mena de triomf del pensament de fons que va exaltar els colpistes. Ara l’evidència ja és diàfana, s’està produint una reforma constitucional encoberta aprofitant que els anys de propaganda de la unitat d’Espanya han reeixit en la societat espanyola. I les seves eines són la utilització de l’economia i l’eficiència com excusa per actuar. Des de la reforma constitucional feta, aquesta sí, un dissabte entre el PP i el PSOE, tota la legislació va encaminada a canviar la fisonomia de l’Espanya de les autonomies per una Espanya unida.

Malgrat el descrèdit que internacionalment té Espanya, ells s’entesten a promocionar la Marca España com a gran paraigua per sortir a l’estranger idemanen a les grans empreses que ho facin sota aquesta gran ensenya. Es tracta de promocionar la imatge espanyola arreu del món. És per a tal propòsit que van crear un alt comissionat de la marca España. No hi ha cap dubte que en el seu esforç, també hi ha la intenció d’intentar aprofitar les empreses espanyoles de prestigi internacional per capgirar el prestigi del país que té totes les seves institucions sota sospita de corrupció. En el fons hem tornat, si és que n’havíem sortit alguna vegada, a l’època del blanc i negre, quan s’utilitzava les folklòriques i els toreros per españolear.

Dijous passat el predient de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va entronitzar a l’alt comissionat de la marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, en un col·loqui a Barcelona, on es promocionava la gran marca paraigua i es deixava clar que la marca Barcelona, per exemple, que gaudeix de molt més prestigi internacional, era una submarca de lamarca España. I segurament, el senyor Espinosa se sentia molt còmode entre els assistents, però de cop una qüestió el va posar nerviós i no va saber què contestar. La pregunta “impertinent”, que era molt pertinent, sigui dit, va ser més o menys així: com es pot presentar a l’estranger el cava català sota la marca España, quan a Espanya es fa campanya contra el cava català? La resposta va ser tant ridícula com que ell feia pocs dies que en el despatx del comissionat havia brindat amb cava amb cinc empleats.

El director general del Foro de Marcas Renombradas Españolas (FMRE), Miguel Otero, declarava fa poc que “les empreses no de fer marca del país, és el país que ha de posar en valor la seva marca”. I avisava: “Quan Espanya recuperi la confiança interna i la credibilitat externa, es podrà presumir.” Cal dir que el FMRE aplega més de 100 de les marques més importants i que suposen més del 40% del PIB espanyol. Divendres passat, amb el projecte de llei de la unitat de mercat, es va fer un altre pas per al desmantellament d’aquell consens constitucional que va sorgir en la transició i que, curiosament, ells defensen tant. Però com que previsiblement la conflictivitat serà alta, tindrem temps de parlar-ne. Però no ens enganyem, un fet que aparentment tindria avantatges objectius, a les seves mans, pot esdevenir un altre argument per unir-nos tots sota la seva marca.

Article publicat a El PuntAvui 07 07 2013