Potser perquè no estic molt al dia dels temes de futbol, sí del Barça per allò que és més que un club, tinc una tendència a mirar-me les coses amb una certa distancia. També hi fa que a la meva edat ja he aprés que els mites, si encara viuen, són un parany perquè de cop pot caure aquella àuria que els envolta i presentar-se públicament despullats mostrant-nos les misèries més humanes. Precisament això és el què ha passat a la figura de Pep Guardiola, un personatge molt curós de la seva imatge que en el seu excés de humilitat pública, amagava una important vanitat.  És el que ja ens deia Sant Joan de la Creu amb la seva sentència contundent: “molta humilitat és vanitat”.  Guardiola s’ha envoltar d’un potent equip d’imatge i d’uns incondicionals que, com deia ahir en Nadal a 8TV, l’adoren, i engrandien fins a límits inhumans la seva imatge, fins el punt d’utilitzar, si venia el cas, enemics imaginaris.

Intueixo que enguany tot aquest potencial mediàtic seguiran i intentaran que seguim el Bayer de Munich amb la mateixa intensitat, o més, que si fos el Barça. De fet un altre dels seu deixebles, en Roures, ja va dir que podrem veure per la seva televisió els partits del Bayer.

Però tots el clan té un punt feble quan defensen el que és obvi, que en Pep Guardiola ara defensa els interessos del Bayer per sobre de tot, fins i tot li defensen allò que a qualsevol multinacional seria perseguit penalment, la utilització d’informació privilegiada.  Però estic d’acord  que ara es deu al Bayer, i per tant per nosaltres passa a ser un Mauriño qualsevol, i no una persona que a més de ser un gran entrenador, també és un gran barcelonista, perquè la segona característica suposa un comportament que té límits i  ell no està disposat a respectar.

En tot cas ahir en Tito Vilanova ens va ajudar a desmitificar una mica més el mite i l’ha fet més humà amb totes les seves febleses vanitoses.