Els avançaré que tinc una prevenció extrema a aquells que es preocupen molt per mi, i ja no cals que els digui que molt més si els bons samaritans són adversaris meus. Quan veig que els partits unionistes es mostren preocupats per la pèrdua de vots de CiU, per la “deriva independentista del president Mas” no me’ls crec, puix que l’adversari que és a l’oposició, sempre aspira a guanyar i una condició necessària per perdre el poder quan hi ets, és perdre vots. Tampoc em crec tots aquests, i són molts, d’allà que es preocupen constantment per com quedaria una Catalunya independent. I reafirmen el seu particular apocalipsi assegurant-nos, com a mínim, una generació de penúries. Però ells que mostren tenir-nos tant d’afecte i els compungeix el nostre futur tant negre fora d’Espanya, mai han explicat, i m’agradaria que ho fessin, com quedaria o quedarà Espanya sense Catalunya. I com penso sincerament que tenen més amor a la seva Espanya que no pas a la meva Catalunya, aquest oblit recurrent em fa posar la mosca rere l’orella. No és normal que es preocupin més per nosaltres que per ells, per més altruistes que fossin, que la història ens ha demostrat que no en són pas gens. Així doncs, ara, l’estratègia meva qual escolto algun d’aquests samaritans és pregunta’ls-hi si han comptat mai com queda Espanya, no fos cas que preocupant-se per nosaltres, oblidessin del què és seu.

I als d’aquí, que també defensen l’unionisme sense cap més argument que el viure junts com a mèrit, els hi demanaria que amb les dades i la història que ara tenim, fessin una anàlisi per saber “els cost de la no independència” que és com dir, els cost de la dependència. I si estan disposats a seguir igual per sempre més perquè no ens enganyem, Espanya no vol ni pot construir un espai raonable d’encaix de Catalunya, perquè, per ells, seria com haver de derogar el Decret de Nova Planta i tot el que el segueix durant aquests tres-cents anys.

Així doncs, no ploris per mi Espanya i us estalvio de preocupar-vos per mi i el meu futur, perquè, com molts d’altres catalans, volem la llibertat d’escollir-lo nosaltres.