Aquests dies s’està parlant molt de si la cadena ha de ser “ amb voluntat inclusiva o exclusiva” Jo que tinc molt clar, com tothom li té, qui l’organitza i amb quina intenció, sóc partidari que sigui inclusiva; i m’explicaré. La Catalunya que jo vull i que somnio, és una Catalunya independent però alhora una Catalunya inclusiva. La independència no és per fer fora a ningú, ni fins i tots aquells que combaten ferotgement la independència.  Precisament això és el que ens diferencia dels unionistes. Ells són exclusius i nosaltres hem de ser inclusius. I la cadena, com la sardana, quan algú desconegut s’atansa per entrar a la rotllana, mai ningú li demana ni tant sols si li agraden les sardanes o les sap ballar, donem per fet que qui vol entrar-hi ho fa atret per la bellesa de la dansa, de la seva música i de tot el què representa, i li oferim la ma complaguts.  Jo, en la tram 597, donaré la benvinguda a qualsevol que em demani la ma per fer cadena sense més.